El conveni de doble imposició Espanya-Andorra

El motiu dels convenis de doble imposició és que quan una renda, un patrimoni, un producte o servei o en resum una acció subjecta a tributació és susceptible de ser gravada en dues o més jurisdiccions diferents, es produeix un conflicte de doble imposició. Els dos països senten la potestat per separat d'aplicar la seva legislació i la seva normativa a el fet generador objecte de tributació i el contribuent pot quedar desemparat i maltractat injustament, podent-se provocar retencions tant en origen com en destí.

D'altra banda, els estats solen aplicar un tribut sobre les rendes generades tant per persones físiques com jurídiques dins del seu territori que no siguin residents fiscals dins el mateix a través d'una figura impositiva que se sol anomenar IRNR (Impost sobre la renda dels no residents). Aquest impost suposa que quan una persona o entitat opera o treballa a nivell internacional es produeixin sempre aquest tipus de conflictes de doble imposició, ja que la renda pot ser gravada en la jurisdicció on s'ha generat (per l'IRNR) o al país on aquesta persona o entitat resideixi fiscalment (el criteri usual).

El conflicte neix per dos fets generadors que es solapen: El de la font de la renda i el de la residència de l'destinatari d'aquesta renda. L'impost sobre no residents, en anglès anomenat «withholding tax» o «retention tax», a l'aplicar-se tenint en compte la ubicació de la font i per tant de l'pagador de la renda i no de el destinatari de la mateixa provoca unes retencions que ha d'emprendre el pagador, trucades per tant retencions en origen, Ja que l'impost es reté o dedueix dels ingressos a percebre la bestreta en el país d'origen.

Per si fos poc, en la majoria d'estats també hi ha «withholding tax» o impostos sobre la font de renda aplicats sobre residents en aquesta jurisdicció, com les famoses retencions de l'IRPF, provocant retencions en destí, de manera que un pagador que emeti una renda internacionalment hagi de tributar i retenir per la mateixa renda dues vegades, comptant a part el que hagi de tributar aquesta renda a càrrec del receptor. Aquest és el motiu pel qual es diu doble imposició.

Per pal·liar aquest problema és pel que es creen els convenis de doble imposició o CDI entre els diferents països, En els quals s'acorden com es graven les rendes d'operacions internacionals per tal que beneficiï ambdues jurisdiccions i als contribuents per evitar el pagament dues vegades de la mateixa renda. És per això que els CDI, les retencions i els impostos sobre la renda de no residents o IRNR són temes o conceptes que sempre solen anar junts.

En aquesta pàgina ja parlem dels convenis de doble imposició que Andorra tenia signats amb nombrosos països després del procés de obertura econòmica que va realitzar i que li va permetre acostar posicions. Aquests convenis solen seguir el model de l'OCDE perquè, en cas que es requereixi interpretació, es realitzi en base a aquesta i solen aplicar-se tant a persones físiques com a jurídiques, i valorar els casos en ambdues direccions establint en cada un quin estat té la potestat de gravar les rendes i com ha de fer.

Doncs bé, després d'aquesta introducció, avui anem a veure amb més profunditat el CDI d'Andorra amb Espanya que a més poden consultar aquí, De tal manera que puguem veure com tributen les rendes, si s'apliquen retencions i com s'apliquen, i quan es poden aplicar exempcions de doble imposició causa de l'IRNR.

El Conveni de doble imposició entre Andorra i Espanya

Com hem dit els CDI són imprescindibles per a un país que vulgui obrir-se internacionalment, Ja que faciliten la promoció de les inversions exteriors i afavoreixen la competitivitat de les empreses nacionals a l'operar en exterior. En aquest sentit i després de moltes negociacions, el 8 de gener del 2015 Andorra i Espanya van signar finalment el seu conveni de doble imposició, Perquè entrés en vigor el 26 de febrer del 2016.

La signatura d'aquest acord va posar fi a el gravamen de les retencions en origen que l'administració espanyola aplicava a les societats, empresaris i empleats residents andorrans que volien exportar els seus serveis a Espanya, sent per tant un dels millors al·licients per a l'atracció de persones, capitals i negocis a el Principat d'Andorra.

El conveni aclareix actualment el tractament fiscal dels següents impostos:

• Impost sobre societats
• Impost sobre la renda de les persones físiques
• Impost sobre la renda dels no residents fiscals
• Impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries

Conflicte de doble residència

Abans d'abordar l'aplicació de la fiscalitat segons les diferents rendes obtingudes en els països, hem de comentar un altre punt important que aborda el CDI entre Espanya i Andorra. I és que cada jurisdicció aplica les seves pròpies regles i requisits per a considerar resident fiscal a una persona física o jurídica, i aquests criteris poden variar i pot passar l'anomenat conflicte de doble residència, segons el qual una persona és considerada resident fiscal a dues jurisdiccions diferents alhora.

Com hem dit, els convenis de doble imposició també intenten evitar això establint un protocol i un sistema de requisits comuns a seguir per establir on és resident una persona o entitat. Grosso modo i sense entrar en més detalls, els requisits a valorar són:

1. Una persona es considera resident fiscal de l'Estat on tingui habitatge permanent a la seva disposició.
2. En cas de tenir habitatge permanent a la seva disposició en els dos estats, es consideraria primer el centre d'interessos econòmics per establir en quin Estat resideix (on exerceix activitat econòmica) i en cas de no poder discernir el centre d'interessos vitals (És a dir on tingui les relacions personals i econòmiques més estretes).
3. Si amb el criteri 2 no es pot determinar, es consideraria resident de l'Estat on pernocta habitualment, On passi més nits.
4. Si pernoctés habitualment en els dos estats, no viu en cap d'ells o no es pot determinar, es consideraria resident de l'Estat de què sigui nacional.
5. Finalment si la persona és nacional dels dos estats o de cap, les autoritats competents resoldrien el cas de mutu acord entre elles.

Així doncs, com veiem els criteris són força subjectius tots excepte el primer, El de tenir habitatge permanent a la seva disposició. És per això que sempre remarquem, recordem i recomanem a tots els residents a Andorra que en primer lloc compleixin amb les seves obligacions, com la de residir 183 dies o més al país, i que es desvinculin en la major mesura possible de les seves anteriors activitats a Espanya. En això últim com veiem és essencial de disposar d'habitatge permanent només a Andorra i NO a Espanya.

Com s'evita la doble imposició

Abans de començar a veure com s'aborden les diferents rendes segons la seva tipologia, cal remarcar que hi ha diferents mètodes d'evitar o eliminar la doble imposició realitzada. Tot i que en aquest article no entrarem a veure les diferències entre deduccions, reduccions, bonificacions, compensacions, etc. si volem matisar la forma en què es fa en general.

La forma de procedir és la següent:

• Primer establir si al país o estat on s'originen les rendes aquestes estan subjectes a imposició, A retencions.
• En cas afirmatiu, seguidament s'estableixen les retencions que s'han d'aplicar en l'estat font de rendes.
• Un cop establertes, al país o estat on resideix el perceptor de les rendes es tributa el resultat de restar a la quantitat que aquestes rendes haurien de tributar si es generessin en aquest estat l'abonat ja en la jurisdicció d'origen de les rendes, Fins al màxim del que tributarien en l'estat de residència (no pot ser negativa).

És per això que, atès que a Andorra en general els tipus generals sobre la renda tant de societats com de persones físiques és de l'10%, quan les rendes queden retingudes en origen en més d'un 10% a Andorra no tributen, Ja que es dedueix completament l'impost per haver pagat una quantitat més gran al que correspondria si aquestes rendes es van generat a Andorra.

No obstant això, sí que tributen a Espanya quan s'originen a Andorra, ja que els seus tipus són sempre més grans al 10%. Així, doncs, de manera similar, si un resident espanyol cobra rendes percebudes d'Andorra, només es pot deduir dels seus impostos (ja sigui de l'IRPF o de l'Impost de Societats) un màxim del 10%, que és el que tributen aquestes rendes en origen a Andorra .

Tractament dels beneficis de les empreses

Segons el susdit CDI, els impostos sobre beneficis empresarials només es poden aplicar a l'Estat en el qual la societat que els obtingui resideixi, Tret que l'activitat de la qual s'han obtingut es realitzi en l'altre Estat mitjançant un establiment permanent (EP). És a dir, que els beneficis empresarials de societats andorranes tributen exclusivament a Andorra llevat que operin amb un EP a Espanya, que en aquest cas tributaran a l'Estat espanyol com si d'una entitat independent es tractés.

Recomanem accedir a l'anterior o cercar a internet per saber què és un establiment permanent en matèria fiscal, per tal que puguin tenir més comprensió. A continuació explicarem com se soluciona la doble imposició per a diferents tipus de rendes.

Anteriorment quan una empresa andorrana emetia una factura a persones físiques o jurídiques d'Espanya se li aplicava una retenció del 24% per l'IRNR espanyol, i després de l'entrada en vigor del conveni aquestes rendes tributen només a Andorra. Per exemple per una factura de 10.000 € emesa per una societat andorrana a una altra espanyola:

• Abans de l'CDI: Tributació en origen en l'Estat on s'obté la renda (Espanya, 24%, 2.400 €) i tributació a Andorra podent aplicar exempcions de doble imposició (tipus efectiu de l'24%, només a Espanya).
• Després de l'CDI: Tributació exclusiva al Principat d'Andorra (tipus efectiu de l'10% després desgravar despeses).

Rendiments de béns immobles i esdeveniments artístics i esportius

D'una banda els béns immobles com el seu propi nom indica es consideren en el territori on estan inscrits, I les seves rendes per tant han de tributar en aquest mateix país. Cal destacar que estan incloses les propietats agrícoles o forestals en aquest esment. El mateix passa amb els esdeveniments o activitats d'esportistes i artistes dins del territori d'una jurisdicció, que estan obligats a tributar en aquesta mateixa jurisdicció independentment que després la jurisdicció de residència aplica els seus propis impostos sobre les rendes percebudes.

L'única excepció a aquest cas es dóna quan l'estat de residència finança les activitats realitzades per artistes o esportistes mitjançant fons públics de tal manera que aquesta és la forma principal de finançament de l'activitat, que malgrat ser realitzada en l'altre estat, és l'estat de residència el que té la potestat d'aplicar els seus tributs (el de l'origen dels fons).

Per exemple per a uns rendiments immobiliaris o d'un esdeveniment artístic o esportiu normal a Espanya de què es perceben 10.000 €:

• Abans de l'CDI: Retencions en origen en l'Estat on s'obté la renda (Espanya, 24%, 2.400 €) i tributació a Andorra podent aplicar exempcions de doble imposició (tipus efectiu de l'24%, només a Espanya).
• Després de l'CDI: Tributació a Espanya (Espanya, 24%, 2.400 €) i tributació a Andorra obtenint crèdits fiscals pels impostos pagats a Espanya (tipus efectiu de l'24%, només a Espanya).

En canvi si es realitza un esdeveniment cultural a Barcelona relacionat amb Andorra i finançat principalment pel Govern d'Andorra:

• Abans de l'CDI: Tributació en origen en l'Estat on s'obté la renda (Espanya, 24%, 2.400 €) i tributació a Andorra podent aplicar exempcions de doble imposició (tipus efectiu de l'24%, només a Espanya).
• Després de l'CDI: Tributació exclusiva al Principat d'Andorra (tipus efectiu de l'10% després desgravar despeses o amb exempció de 3.000 € de renda si és una persona física).

Retencions per dividends de societats

Tot i l'entrada en vigor de l'CDI, la percepció de dividends segueix subjecta a retencions, encara que a un tipus molt menor. Així, en cas de la percepció per part d'un resident andorrà de dividends d'una societat espanyola, suposant un import de 10.000 €:

• Abans de l'CDI: Tributació en origen en l'Estat on s'obté la renda (Espanya, 19%, 1.900 €) i tributació a Andorra podent aplicar exempcions de doble imposició (tipus efectiu de l'19%, només a Espanya).
• Després de l'CDI: Tributa 1 5% en origen (Espanya, 500 €) si la beneficiaria és una societat i participa com a mínim en un 10% de la societat que reparteix dividends, i un 15% (Espanya, 1.500 €) a la resta de casos. Després d'això, a Andorra podent aplicar exempcions de doble imposició (tipus efectiu de l'10% sent 5% a cada país / 15%, només a Espanya).

Retencions per guanys de capital

Aquest és un dels punts més ben parats de l'conveni de doble imposició entre Andorra i Espanya, si bé és més difícil d'establir el tractament. Concretament, s'estableix que els guanys de capital tributen exclusivament al país de residència de l'perceptor sigui persona física o jurídica excepte en els següents casos que poden suposar tributació en els dos estats:

• Els guanys procedents de la compravenda de béns immobles.
• Els guanys procedents de la compravenda de béns mobles que formin part de l'actiu d'un establiment permanent.
• Els guanys procedents de la compravenda de naus, aeronaus o béns mobles afectes a l'explotació d'aquests.
• Els guanys procedents de la compravenda d'accions / participacions o drets similars en una societat en la que més de l'50% del seu valor procedeixi directament o indirectament de béns immobles.
• Els guanys procedents de la transmissió d'accions que representin una participació de, com a mínim, 1 25% de l'capital en una societat no cotitzada en borsa resident a l'altre estat.
• Els guanys procedents de la compravenda d'accions o altres drets que atorguin el dret a l'gaudi sobre béns immobles situats en l'altre estat.

Així doncs, cal remarcar doncs que en el cas de accions cotizadasde una societat en un dels estats contractants, els guanys només tributaran en l'estat de residència de la persona que obté el guany.

Per tant, en el cas de la venda d'un immoble a Espanya, una societat no cotitzada en borsa en la qual es participi en més d'un 25% de l'capital o una societat l'actiu principal siguin béns immobles ubicats a Espanya, suponiendoque deixin 01:00 plusvàlua de 10.000 €:

• Abans de l'CDI: Tributació en origen en l'Estat on s'obté la renda (Espanya, 19%, 1.900 €) i tributació a Andorra podent aplicar exempcions de doble imposició (tipus efectiu de l'19%, només a Espanya).
• Després de l'CDI: Tributació a Espanya (Espanya, 19%, 1.900 €) i tributació a Andorra obtenint crèdits fiscals pels impostos pagats a Espanya (tipus efectiu de l'19%, només a Espanya).

En canvi, si una persona física o jurídica resident a Andorra ven accions d'una societat espanyola cotitzada en borsa o en la qual participa en menys d'un 25% de el capital total, obtenint un guany net de 10.000 euros per plusvàlua:

• Abans de l'CDI: Tributació en origen en l'Estat on s'obté la renda (Espanya, 19%, 1.900 €) i tributació a Andorra podent aplicar exempcions de doble imposició (tipus efectiu de l'19%, només a Espanya).
• Després de l'CDI: Tributació exclusiva al Principat d'Andorra (tipus efectiu de l'10% després desgravar despeses en cas de ser una societat, Tipus efectiu de l'10% amb 3.000 € de renda exempta en cas de persona física per IRPF).

Tributació d'interessos i cànons

Amb el CDI es mantenen les retencions aplicades a tota mena d'interessos i cànons, però atès que les redueix a un tipus de l'5%, La tributació efectiva es redueix per exempcions de doble imposició a un 10%: 5% a Espanya i 5% a Andorra.

No obstant això, aquesta tributació no s'aplica si:

1. El beneficiari efectiu dels interessos o cànons, resident en un dels estats, exerceix en l'altre Estat d'on procedeixen les rendes d'aquests interessos o cànons, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent, i
2. El dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat l'establiment permanent.

D'altra banda, es consideren cànons els imports pagats per l'ús o la concessió d'l'ús de drets d'autor incloses les pel·lícules cinematogràfiques i els telefilms, i els enregistraments destinades a la difusió per ràdio o per televisió, de patents, marques de fàbrica o de comerç, dibuixos o models, plànols, fórmules o procediments secrets, o per informacions relatives a experiències industrials, comercials o científiques.

I finalment hi ha un parell de excepcions a considerar que eximeixen de tribuació els interessos quan són d'administracions públiques:

• Els interessos percebuts per un estat, Una de les seves subdivisions polítiques, una de les seves entitats locals o persones jurídiques de dret públic pertanyents en la seva totalitat a aquests organismes no es poden sotmetre a tributació en l'estat font de la renda d'interessos.
• Els interessos pagats per un d'aquests estats, Subdivisions polítiques o entitats locals tampoc es poden sotmetre a tributació.

Així, suposant que un resident andorrà obtingui 10.000 € en concepte d'interessos per un préstec a una societat espanyola o cànons per explotació d'una marca a Espanya:

• Abans de l'CDI: Tributació en origen en l'Estat on s'obté la renda (Espanya, 19%, 1.900 €) i tributació a Andorra podent aplicar exempcions de doble imposició (tipus efectiu de l'19%, només a Espanya).
• Després de l'CDI: Tributa 1 5% en origen (Espanya, 500 €). Després d'això, tributa a Andorra aplicant crèdits fiscals de doble imposició (tipus efectiu de l'10% sent 5% a Espanya i 5% a Andorra).

Retencions per rendes de salari com a treballador

Les anomenades rendes de la feina, que inclou salaris i altres rendes per l'estil, estan subjectes als impostos de país de residència de què les percep, tret que el treball realitzat hagi estat realitzat en l'altre estat. A més, en aquest últim cas igualment les rendes estan subjectes a país de residència si es donen aquestes tres condicions:

• La persona que les percep roman en el territori de l'estat on treballa durant un període o períodes la durada no excedeixi en conjunt els 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o acabi en l'exercici fiscal considerat.
• El pagador de les remuneracions salarials és un empresari que no resideix a l'estat on s'ha realitzat el treball, o es paguen a nom d'un empresari que no resideix en aquest dit estat.
• Les remuneracions no les suporta un establiment permanent que l'empresari tingui en l'estat on s'ha realitzat el treball.

Així doncs, si un resident andorrà realitza treballs a Espanya durant 5 mesos per a una empresa o persona no resident espanyola, i percep 10.000 € el seu tractament fiscal és:

• Abans de l'CDI: Tributació en origen en l'Estat on s'obté la renda (Espanya, 24%, 2.400 €) i tributació a Andorra podent aplicar exempcions de doble imposició (tipus efectiu de l'24%, només a Espanya).
• Després de l'CDI: Tributació exclusiva al Principat d'Andorra (tipus efectiu de l'10% després desgravar despeses o amb exempció de 3.000 € de renda si és una persona física).

Administradors i càrrecs en òrgans d'administració de societats

Les remuneracions que perceben els administradors i altres càrrecs dels consells d'administració d'una societat es sotmeten a tribuació tant en l'Estat de residència de l'membre de consell (sigui persona física o jurídica) com el de l'entitat pagadora.

Per exemple, si un resident andorrà és administrador d'una societat espanyola i rep una remuneració pel seu treball en aquest càrrec de 100.000 €:

• Abans de l'CDI: Tributació en origen en l'Estat on s'obté la renda (Espanya, 24%, 24.000 €) i tributació a Andorra podent aplicar exempcions de doble imposició (tipus efectiu de l'24%, només a Espanya).
• Després de l'CDI: Tributació a Espanya (Espanya, 24%, 24.000 €) i tributació a Andorra obtenint crèdits fiscals pels impostos pagats a Espanya (tipus efectiu de l'24%, només a Espanya).

Retribucions, pensions de jubilació i altres

Tot i que el tractament d'aquest tipus de rendes no només ve determinat pel conveni de doble imposició sinó també pel conveni de seguretat social entre Espanya i Andorra, En general en tots dos acords s'estableix que les pensions tant de jubilació com altres i remuneracions anàlogues que es paguin en concepte d'un treball anterior, estan sotmeses a impostos exclusivament en l'estat de residència de beneficiari, quedant doncs lliures de retencions. Abans d'aquests convenis tributaven en ambdós estats.

Pel que fa a les rendes percebudes per treballs realitzats per a un estat o alguna de les seves subdivisions o entitats locals per part d'un resident a l'altre estat tributen en aquest estat, font de renda i on es realitzen els treballs, encara que hi ha certes exepciones.

Finalment també s'estableix que las rendes percebudes per estudiants, aprenents o persones en pràctiques no tributen a l'Estat on es cursen els estudis sempre que:

• Aquestes rendes siguin per cobrir les seves despeses de manteniment, estudi o formació pràctica.
• Les rendes provinguin de fonts externes a aquest estat.

Com veiem aquest conveni o CDI és molt important per evitar la doble imposició a les rendes originades als dos països. En principi beneficia els dos països que el firmen perquè estableix de forma clara i amb seguretat jurídica la forma de tributar aquestes rendes i sobretot els residents, que no veuen les seves rendes encara més injustament disminuïdes per culpa de la manca d'acord en la matèria .