Pobresa a Andorra i desigualtat a les llars

Darrera actualització: maig de 2026

El dia 29 de Desembre de el ja passat any, el secretari d'Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert, i el director de el Departament d'Estadística, Joan Soler, van presentar l'Enquesta de condicions de vida, una estadística que informa de la distribució personal de la renda i sobre risc de pobresa i exclusió social.

Aquestes dades, que es recullen, redacten i publiquen anualment, corresponen a l'any 2019 a la seva edició original. Des de llavors, el Departament d'Estadística ha publicat edicions anuals; la més recent és la ECV 2024, publicada el 28 de juliol de 2025, les dades d'ingressos del qual corresponen a l'any 2023. En aquest article analitzem les conclusions històriques de l'ECV 2019 i actualitzem amb les dades més recents de la ECV 2024.

La ECV 2024 confirma una millora general del poder adquisitiu, encara que també un augment estadístic de lindicador de risc de pobresa. Els ingressos mitjans han pujat amb força (+42% respecte al 2019), cosa que ha elevat el llindar de pobresa i, amb ell, el percentatge de població que queda tècnicament per sota - encara que la pobresa absoluta severa s'ha mantingut estable. El preu de l'habitatge segueix sent la principal pressió sobre les llars de menor renda.

Pugen els ingressos mitjans de les llars

L'ECV 2019 va registrar una mitjana d'ingressos per unitat de consum de 26.245 euros (+2,9% respecte del 2018) i una mitjana de 20.370 euros (+1,9%). La ECV 2024 mostra un salt molt significatiu: la mitjana puja a 37.335 euros i la mitjana a 28.883 euros (+7,6% respecte de l'any anterior), reflectint l'efecte acumulat de les pujades del salari mínim i el mercat laboral tensionat. Des del 2019, els ingressos mitjans han crescut un 42% en termes nominals.

La distribució dels ingressos també presenta diferències per grups d'edat. Els menors de 16 anys són els que disposen de menys ingressos per unitat de consum, amb una mitjana de 18.733 euros i una mitjana de 24.027 euros. La franja entre els 16 i els 64 anys presenta una mitjana de 20.888 euros i una mitjana de 26.268 euros, i les persones de 65 anys o més presenten una mitjana de 18.732 euros i una mitjana de 28.742 euros.

S'incrementa també l'índex Gini

També es va dividir a la població en franges d'quintils d'ingressos (agrupant la població en cinc franges) i s'ha conclòs que els ingressos s'han incrementat lleugerament en els quintils superiors (En els que tenen més ingressos) i s'han mantingut estables en els inferiors. De fet, els quintils superiors (entre 35.413 euros i 23.411 euros anuals) han augmentat entre 0,11 i 1,10 punts els seus ingressos. Aquest increment implica que han passat de suposar el 42% de el total d'ingressos el 2018 a l'43,1% el 2019, cosa que es va traduir en un creixement de l'índex de Gini (de 34 el 2018 a 35 el 2019). A la ECV 2024, l'índex Gini se situa a 38,4, encara que això suposa una millora respecte al 40,0 registrat el 2023, indicant que la desigualtat ha començat a reduir-se després del bec post-pandèmic.

L'índex Gini pren valors entre 0 i 100 per a mesurar la desigualtat de tal manera que 0 indica distribució de renda perfectament igualitària, i 100 mostra que la desigualtat en la distribució és màxima. En qualsevol cas això reflecteix també l'èxit d'Andorra en el seu afany per atreure capitals estrangers i població d'alt nivell de renda d'altres països.

Així doncs, la diferència d'ingressos no obeeix a desigualtat entre les classes més benestants respecte les menys afavorides, sinó entre les més benestants i les classes mitjanes. El Govern ja ha aprovat diverses mesures que tenen per objectiu millorar la capacitat adquisitiva dels ciutadans com el increment de l'salari mínim horari interprofessional per a l'any 2021 d'un 3,5%.

A més, el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de llei de mesures urgents en matèria d'arrendaments de finques urbanes i de millora de el poder adquisitiu. Un text que també inclou un increment de fins al 3,5% de les pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) que tinguin un import brut inferior a el salari mínim interprofessional i de les pensions de solidaritat.

Comparant aquestes dades amb les de la Unió Europea, es pot apreciar que els indicadors de desigualtat a Andorra són superiors a la mitjana, un fet propi de països amb nivells d'ingressos més elevats, Com Luxemburg o Suïssa, segons ha detallat el secretari d'Estat.

La sobrecàrrega de el lloguer

Com ja vam comentar en el nostre article sobre el cost de vida a Andorra, La despesa més alta a tenir en compte com a resident és el lloguer de la llar. I és que persisteix un percentatge important de llars amb les rendes més baixes que segueixen tenint una sobrecàrrega provocada pels costos de l'habitatge, El que significa que al menys destinen un 40% o més del que ingressen a satisfer aquestes despeses de lloguer.

Tot i que la percepció subjectiva de la situació de les llars s'ha vist millorada, «persisteix un percentatge important de llars del primer quintil amb sobrecàrrega dels costos de l'habitatge», ha exposat Solé. En termes generals, la població amb sobrecàrrega dels costos de l'habitatge passa de l'13,9% de 2018 a l'14,3% de 2019. La ECV 2024 mostra una millora: aquest indicador baixa a l'entorn del 9,4%-13%, encara que segueix sent elevat per a les llars del primer quintil de renda. El Decret 486/2024 (desembre de 2024) va introduir nous ajuts al lloguer de fins al 35% de la renda mensual per a col·lectius vulnerables (joves menors de 30 anys, majors de 65, famílies monoparentals, famílies nombroses i persones amb discapacitat).

Disminueix la pobresa severa i relativa

No obstant això i com ha recordat Galabert, un augment de la desigualtat no significa un augment de la pobresa, i precisament això és exactament el que ha passat a Andorra, on la taxa de pobresa és molt més baixa que la de l'entorn.

Primer ens podem acollir al llindar de risc de pobresa, que, seguint els criteris d'Eurostat, correspon al 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum. L'any 2019 (amb dades d'ingressos del 2018) el llindar de risc de pobresa d'Andorra era de 12.222 euros per a les llars formades per un adult, i la població en risc de pobresa era el 13%, per sota de la mitjana de la UE (17%). A la ECV 2024, el llindar de risc de pobresa ha pujat a 17.330 euros/any per a un adult sol, i la taxa de risc de pobresa se situa al 16,4%. Aquest augment és principalment un efecte estadístic: en créixer fortament la mitjana d'ingressos (+7,6%), el llindar del 60% puja amb ella, i més llars queden tècnicament per sota, encara que la pobresa absoluta ha millorat.

Tot i que el 60% de la mitjana és el llindar oficial de risc de pobresa, també es calculen altres llindars per a la incidència de la pobresa severa (40% de la mitjana) o la pobresa relativa (50% de la mitjana). En aquest sentit s'observa un descens de les dues mètriques: el percentatge de població en situació de pobresa relativa va disminuir del 8,9% del 2018 al 7,2% el 2019; el de la pobresa severa va passar del 4,4% al 4,1%. A la ECV 2024, la pobresa relativa se situa al 8,8% i la pobresa severa al 4,2% — totes dues pràcticament estables respecte al 2019 i per sota de la mitjana de la Unió Europea.

Baixa privació material severa

Una altra mètrica de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) és la privació material severa, la proporció a Andorra és de l'5,7%, segons els nous criteris introduïts per Eurostat en l'enquesta de 2019 que impedeixen comparar-la amb la de 2018 (3, 5%) per la diferència de metodologia. Si es tenen en compte els mateixos criteris entre el 2018 i el 2019 es dóna un descens, passant de l'4,7% de 2018 a l'3% de l'2019. Aquesta xifra és, a més, substancialment inferior tant a la mitjana de la UE (que se situa per sobre de l'10%) com la dels països veïns.

L'indicador AROPE

L'indicador AROPE (At Risk Of Poverty and / or Exclusion) pot considerar-se una combinació dels indicadors de risc de pobresa, privació material i baixa intensitat laboral. aquest indicador augmenta en dos punts, des del 15,5% fins al 17,5%, encara que això és a causa de l'increment de l'barem de la privació material severa causa de el canvi de metodologia usada. A Andorra aquest indicador és inferior a la resta de països europeus, un fet que s'explica en part per la baixa intensitat laboral.

El Govern continua reforçant els mecanismes de protecció social. Les prestacions de solidaritat van assolir 4,67 milions d'euros el 2024, un 17,2% més que el 2023, segons el Ministeri d'Afers Socials. La despesa total en protecció social el 2019 va ser de 208,7 milions d'euros (+8,1% respecte del 2018); el pressupost del 2025 (Llei 4/2025) preveu un increment addicional. L'indicador AROPE (risc de pobresa o exclusió social) se situa al 19,4% a l'ECV 2024, davant del 17,5% del 2019, un augment explicat en part per l'efecte llindar del creixement d'ingressos i l'ajust metodològic de la privació material severa, que baixa al 5,0% des del 5,7% del 2019.