El dia 29 de Desembre de el ja passat any, el secretari d'Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert, i el director de el Departament d'Estadística, Joan Soler, van presentar l'Enquesta de condicions de vida, una estadística que informa de la distribució personal de la renda i sobre risc de pobresa i exclusió social.
Aquestes dades, que es recullen, redacten i publiquen anualment, corresponen a l'any 2019 i s'han obtingut mitjançant una enquesta presencial amb una mostra arbitrària de 800 llars de tot Andorra. En aquest article procedirem a analitzar les conclusions més pertinents que es poden treure d'aquesta estadística. Aquí podeu llegir l'informe en qüestió complet, que és l'últim d'aquest tipus d'estudis.
Com a actualització, i malgrat que no tenim dades, segurament per al 2024 s'han complicat força més les coses. El preu de l'habitatge ha pujat molt, sobretot als pisos i més encara a la parròquia d'Escaldes, a causa de les torres i edificis d'alçada i alt standing construïts.
Pugen els ingressos mitjans de les llars
El mateix Galabert va indicar que de l'enquesta es desprèn el fet que l'any 2019 la mitjana d'ingressos per unitat de consum és de 26.245 euros, fet que implica un augment de l'2,9% en comparació del 2018. Així mateix, la mitjana se situa en els 20.370 euros, i per tant un increment de l'1,9% en relació a l'any anterior.
La distribució dels ingressos també presenta diferències per grups d'edat. Els menors de 16 anys són els que disposen de menys ingressos per unitat de consum, amb una mitjana de 18.733 euros i una mitjana de 24.027 euros. La franja entre els 16 i els 64 anys presenta una mitjana de 20.888 euros i una mitjana de 26.268 euros, i les persones de 65 anys o més presenten una mitjana de 18.732 euros i una mitjana de 28.742 euros.
S'incrementa també l'índex Gini
També es va dividir a la població en franges d'quintils d'ingressos (agrupant la població en cinc franges) i s'ha conclòs que els ingressos s'han incrementat lleugerament en els quintils superiors (En els que tenen més ingressos) i s'han mantingut estables en els inferiors. De fet, els quintils superiors (entre 35.413 euros i 23.411 euros anuals) han augmentat entre 0,11 i 1,10 punts els seus ingressos. Aquest increment implica que han passat de suposar el 42% de el total d'ingressos el 2018 a l'43,1% el 2019, el que es tradueix en un creixement de l'índex de Gini (De 34 de 2018 a 35 de 2019).
L'índex Gini pren valors entre 0 i 100 per a mesurar la desigualtat de tal manera que 0 indica distribució de renda perfectament igualitària, i 100 mostra que la desigualtat en la distribució és màxima. En qualsevol cas això reflecteix també l'èxit d'Andorra en el seu afany per atreure capitals estrangers i població d'alt nivell de renda d'altres països.
Així doncs, la diferència d'ingressos no obeeix a desigualtat entre les classes més benestants respecte les menys afavorides, sinó entre les més benestants i les classes mitjanes. El Govern ja ha aprovat diverses mesures que tenen per objectiu millorar la capacitat adquisitiva dels ciutadans com el increment de l'salari mínim horari interprofessional per a l'any 2021 d'un 3,5%.
A més, el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de llei de mesures urgents en matèria d'arrendaments de finques urbanes i de millora de el poder adquisitiu. Un text que també inclou un increment de fins al 3,5% de les pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) que tinguin un import brut inferior a el salari mínim interprofessional i de les pensions de solidaritat.
Comparant aquestes dades amb les de la Unió Europea, es pot apreciar que els indicadors de desigualtat a Andorra són superiors a la mitjana, un fet propi de països amb nivells d'ingressos més elevats, Com Luxemburg o Suïssa, segons ha detallat el secretari d'Estat.
La sobrecàrrega de el lloguer
Com ja vam comentar en el nostre article sobre el cost de vida a Andorra, La despesa més alta a tenir en compte com a resident és el lloguer de la llar. I és que persisteix un percentatge important de llars amb les rendes més baixes que segueixen tenint una sobrecàrrega provocada pels costos de l'habitatge, El que significa que al menys destinen un 40% o més del que ingressen a satisfer aquestes despeses de lloguer.
Tot i que la percepció subjectiva de la situació de les llars s'ha vist millorada, «persisteix un percentatge important de llars del primer quintil amb sobrecàrrega dels costos de l'habitatge», ha exposat Solé. En termes generals, la població amb sobrecàrrega dels costos de l'habitatge passa de l'13,9% de 2018 a l'14,3% de 2019.
Disminueix la pobresa severa i relativa
No obstant això i com ha recordat Galabert, un augment de la desigualtat no significa un augment de la pobresa, i precisament això és exactament el que ha passat a Andorra, on la taxa de pobresa és molt més baixa que la de l'entorn.
Primer podem acollir-nos a el llindar de risc de pobresa, que, seguint els criteris d'Eurostat, correspon a l'60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum. L'any 2019 (amb dades d'ingressos de 2018) el llindar de risc de pobresa d'Andorra és de 12.222 euros per les llars formades per un adult, i de 25.666 euros per a les llars de dos adults i dos nens menors de 14 anys, i la població en risc de pobresa era el 13%, menor a la mitjana de la Unió Europea que és de l'17% però major a la de l'any anterior (12,8%).
Tot i que el 60% de la mitjana és el llindar oficial de risc de pobresa, també es calculen altres llindars per a la incidència de la pobresa severa (40% de la mitjana) o la pobresa relativa (50% de la mitjana). En aquest sentit s'observa un descens de les dues mètriques: el percentatge de població en situació de pobresa relativa disminueix de l'8,9% de 2018 a l'7,2 de l'2019. el de la pobresa severa passa de l'4,4% a l'4,1%. De fet, la pobresa severa a Andorra també se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea.
Baixa privació material severa
Una altra mètrica de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) és la privació material severa, la proporció a Andorra és de l'5,7%, segons els nous criteris introduïts per Eurostat en l'enquesta de 2019 que impedeixen comparar-la amb la de 2018 (3, 5%) per la diferència de metodologia. Si es tenen en compte els mateixos criteris entre el 2018 i el 2019 es dóna un descens, passant de l'4,7% de 2018 a l'3% de l'2019. Aquesta xifra és, a més, substancialment inferior tant a la mitjana de la UE (que se situa per sobre de l'10%) com la dels països veïns.
L'indicador AROPE
L'indicador AROPE (At Risk Of Poverty and / or Exclusion) pot considerar-se una combinació dels indicadors de risc de pobresa, privació material i baixa intensitat laboral. aquest indicador augmenta en dos punts, des del 15,5% fins al 17,5%, encara que això és a causa de l'increment de l'barem de la privació material severa causa de el canvi de metodologia usada. A Andorra aquest indicador és inferior a la resta de països europeus, un fet que s'explica en part per la baixa intensitat laboral.
El secretari d'Estat ha destacat les accions que s'estan fent des del Govern per reforçar el poder adquisitiu dels ciutadans de país. Sobresurten les accions i programes que s'han fet des de l'Executiu relatius als assumptes socials. És el cas de la despesa pública en protecció social al país, que se situa en 208.700.000 d'euros l'any 2019, una quantitat que representa un increment de l'8,1% en comparació del 2018, quan es van destinar 193,1 milions d'euros en aquest àmbit.
