Si bé a Espanya se sol anomenar molt el deute públic com a problema estructural, a Andorra és un problema més lleu i, a més, les expectatives de la mateixa de cara a el futur són de millorar moltíssim. Encara que als polítics andorrans, com a qualsevol altre d'aquesta professió, els agrada gastar els diners de contribuent en el que creuen oportú, saben que té un límit, que s'hauria d'esperar un retorn de la inversió futur i que a partir d'un punt molt deute pot ser de el tot insostenible.
A més, com Andorra no està ni ha estat mai integrada a la Unió Europea, les seves possibilitats de finançament sempre han estat limitades i el seu deute públic ha estat normalment marcat amb una nota relativament menor als països del seu entorn, cosa que indirectament ha provocat que l'estat hagi de ser responsable de les seves finances i comptabilitat com fa qualsevol ciutadà del carrer.
Deute públic d'Andorra fins al 2023
Així, si ens remetem al propi Ministeri de Finances del Govern d'Andorra, Podrem veure que el microestat ha estat reduint el nivell de deute públic mesurat de manera constant en els darrers anys fins a la pandèmia. Concretament, ha passat d‟un nivell de deute públic del 36% sobre el PIB a un del 32,7%. Això és degut al fet que Andorra té establert per llei un màxim del 40% de deute sobre PIB. Tot i així, com veiem, durant els anys de la pandèmia 2020 i 2021 es va trencar aquest límit màxim amb el 44,1% i el 41,7% respectivament.
Si bé el límit màxim s'ha trencat, l'objectiu del govern és fixar aquest límit a llarg termini, i per això entén que encara que alguns anys es trenqui es tornarà a tenir per sota d'aquest nivell. En qualsevol cas, això contrasta molt amb els nivells de deute públic d'Espanya i França, del voltant del 100% del PIB fins a la pandèmia i del voltant del 120% del PIB després de la pròpia pandèmia.
No obstant això, Andorra realment no ha baixat el nivell de deute en termes absoluts. Si ens fixem en la següent gràfica, que dibuixa el deute públic en termes absoluts (en milions d'euros) ho podrem veure amb més claredat. El que realment ha fet és mantenir el nivell de forma aproximada augmentant alhora el seu PIB per així reduir el deute amb creixement econòmic:
Com veiem, s'ha passat dels aproximadament 900 milions d'euros prepandèmia als 1.300 milions. Tot això ha estat a causa de les mesures del pla Horitzó 23 del Govern que ja tractem al seu moment. Aquest pla té uns costos que les administracions públiques estan pal·liant amb emissions de deute. La pressió fiscal, però, es manté al 25% durant tots els anys analitzats. I és que els impostos a Andorra continuen sent baixos.
Expectatives de creixement futur
Aquest fet és més segur tenint en compte, com hem esmentat, les expectatives de creixement econòmic futur d'Andorra. Per exemple, en una presentació del ministre de Presidència, Economia i Empresa del Govern d'Andorra Jordi Gallardo Fernández, es va calcular que la quantia monetària d'inversió estrangera realitzada durant els sis primers mesos de l'any 2021 van pujar a 444 milions, una xifra de més del doble que l'any anterior, 2019, Quan es van invertir 189 milions en el mateix període.
De manera similar, tenint en compte el nombre de sol·licituds presentades, van passar de les 276 de 2019 a les 535 de 2021, que suposen un volum mitjà d'inversió de més de 800.000€ per sol·licitud. Això posa de manifest que, davant de la polèmica i viralización per l'establiment d'Rubén Doblas Gundersen a Andorra i les expectatives a pitjor que es preveuen per a Espanya durant els propers anys, és molt probable que Andorra atregui capital i empreses d'aquests països que puguin deslocalitzar.
Com comentàvem en els nostres articles sobre el teletreball i els emprenedors digitals, La pandèmia de l'coronavirus SARS-COV-2 ha propiciat i accelerat la digitalització de negocis i treballs i Andorra és una jurisdicció molt bona per a aquells que realitzin la seva activitat econòmica de forma virtual ia distància, Sense dependre d'una ubicació física concreta. Així doncs, aquest seria un altre motiu més per donar suport a les expectatives de prosperitat futures d'Andorra i per tant la seva solvència econòmica.
Finalment, cal tornar a esmentar el Pla Horitzó 23 de el Govern d'Andorra, Que conté les mesures a implantar per a l'escenari de post-pandèmia de govern andorrà, com a continuació de la transformació que està duent a terme Andorra des de fa més d'una dècada, que marca també les direccions econòmiques futures d'Andorra com un país turístic, rural i natural, digitalitzat, modern i que recolza els sectors tecnològics i d'innovació més punters, reforçant també el turisme esportiu, muntanyós, d'oci i entreteniment i compres.
L'entrada a l'FMI
Com vam comentar en el seu dia, Andorra va entrar en el Fons Monetari Internacional (FMI) com a membre 190 a l'octubre de l'any passat. Des de llavors, l'entitat i el Govern han mantingut diverses reunions amb actors púbics i privats de país per poder demanar informació i emetre un informe, anomenat Article IV, que es fa de manera periòdica a tots els membres de Fons i que ha estat sotmès a l'aprovació de l'Directori Executiu de l'entitat.
Jover va destacar que l'FMI valora molt positivament la gestió de la crisi duta a terme al Principat però també s'han referit a les mesures econòmiques implementades per part de l'Executiu, Que han ajudat a disminuir els efectes negatius de la pandèmia per a l'economia i les bones perspectives de recuperació per al país. Per exemple, Mitra ha destacat que des del FMI es recomana constituir més reserves a l'exterior que haurien d'arribar a un 12% de l'PIB. Actualment Andorra ja té un 2% gràcies als dipòsits de el Principat a l'FMI.
D'altra banda també es reconeix la importància de publicar estadístiques d'acord amb els estàndards internacionals. En aquest sentit s'apunta que s'estan fent grans avenços en el desenvolupament de dades més completes sobre l'economia d'Andorra per millorar el monitoratge i la supervisió. El fet és que l'entrada a l'FMI proporciona Andorra més confiança a nivell internacional i per tant la capacitat de finançar-se més i més barat, Permetent així una recuperació més fàcil i sense trencar la seva solvència econòmica.
Èxit total en la primera emissió de bons
Un exemple de l'efecte del que s'ha comentat anteriorment va ser la col·locació de deute públic de l'dia 28 d'abril de el present any. El ministre de Finances i Portaveu de Govern, Eric Jover, i el secretari d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Marc Ballesta, van presentar el resultat de l'emissió internacional de bons verds, socials i sostenibles, que es va obrir a les 9 hores i es va tancar amb la col·locació de tota l'emissió de 500 milions d'euros. Va ser la primera emissió internacional d'Andorra, i es va poder materialitzar gràcies a l'homologació internacional que s'ha fet des del Govern com l'adhesió a el Fons Monetari internacional (FMI) a l'octubre de 2020.
L'operació es va llançar en una emissió única de 500 milions d'euros llistada a Luxemburg, col·locant-se en la seva totalitat entre 157 inversors provinents de 19 països (Andorra, Alemanya, Suïssa, Espanya, França, Regne Unit, Luxemburg, Portugal, Eslovènia, Holanda, Israel, Eslovàquia, Itàlia, Àustria, Mònaco, Finlàndia, Estats Units, Bèlgica i Bulgària). El ministre va explicar que la demanda gairebé va quintuplicar l'oferta de 500 milions d'euros en bons de deute públic i es van sol·licitar 2.400 milions d'euros repartits entre els 157 inversors.
Aquesta emissió de 500 milions d'euros col·locats no només és la primera realitzada en àmbit internacional, sinó també la de més volum que Andorra ha fet mai. El valor nominal dels bons institucionals d'aquesta deute públic és de 100.000 euros amb un tipus d'interès de l'1,25% i un venciment de 10 anys. A més, va ser una emissió inaugural que va permetre conèixer a molts inversors que segurament podran interactuar més vegades en un futur amb l'economia andorrana, que va veure el seu deute diversificada i millor estructurada (la maduresa mitjana va passar dels 2,2 anys als 5,1 anys).
Qualificacions de les agències de ràting millorant
La qualificació de Standard & Poors
El Dilluns dia 19 de Juliol de al 2021, l'agència internacional Standard & Poors (S & P) reafirmava en una nota publicada la qualificació d'Andorra a «BBB / A-2» i mantenia la perspectiva estable de país. L'agència de qualificació va ressaltar que l'avaluació de el Principat d'Andorra té en compte la seva pròpia «expectativa d'un repunt econòmic després de l'xoc econòmic temporal causat per la pandèmia». De fet, Standard & Poors preveu, després de la recessió provocada per la pandèmia el 2020, «una sòlida recuperació econòmica durant el 2021-2024».
Així doncs, tot i la caiguda de l'PIB de l'11,8% el 2020, Standard & Poors considera que els «forts superàvits» anteriors a la pandèmia i la reducció del deute van proporcionar a les autoritats el marge suficient a l'hora d'adoptar mesures de suport a l'economia durant tota la pandèmia i gestionar les conseqüències derivades de la situació sanitària. «La sòlida posició pressupostària d'Andorra abans de l'aparició de la pandèmia ha permès a Govern esmorteir l'impacte econòmic advers, evitant així una recessió més profunda i més llarga», apunten a la nota.
L'agència internacional també posava de manifest que el Govern segueix mostrant el seu compromís amb una de les prioritats d'Andorra: obrir l'economia a inversors estrangers, Destacant especialment l'entrada en el Fons Monetari Internacional (FMI) el passat mes d'octubre com un «punt d'ancoratge econòmic» que contribueix a la resiliència econòmica i pressupostària de país. També es va valorar positivament la primera emissió de bons internacionals de deute públic d'abril.
D'aquesta manera, com dèiem, tot i l'augment dels dèficits durant el 2020 i el 2021, Andorra ha assegurat i diversificat les seves fonts de finançament. finalment, Standard & Poors encoratja el Govern de el Principat a arribar a un acord d'associació amb la Unió Europea, Així com continuar amb els esforços fets en els darrers anys per tal d'adaptar-se als estàndards internacionals de supervisió financera.
La qualificació de Fitch Ratings
L'agència d'avaluació Fitch Ratings també va ressaltar la bona trajectòria que està seguint Andorra, reafirmant el ràting del seu deute públic a BBB + i la perspectiva estable. A la nota publicada per l'agència de divendres, 23 de Juliol, els avaluadors preveuen una recuperació de l'PIB d'Andorra de l'4,5% el 2021 i de l'5,2% en 2022, malgrat la seva forta caiguda 2020 a conseqüència de la pandèmia, i fan esment a la disminució progressiva de la taxa d'atur de país.
També van remarcar la progressiva recuperació de el sector turístic durant el segon trimestre del 2021, Coincidint amb l'alleujament de les restriccions de mobilitat, ja que es van aconseguir el mes de juny les mateixes xifres que el mateix mes de l'any 2019. Quant a el percentatge d'endeutament respecte de l'PIB, en l'informe es destaca que la ràtio d'Andorra , tot i haver augmentat, és inferior a el de la mitjana dels països als quals l'agència qualifica de «BBB». Es preveu per tant que aquesta ràtio s'estabilitzi el 2022 i comenci a disminuir gradualment a partir de 2023.
Fitch Ratings destaca les polítiques empreses per l'Executiu per accelerar els plans d'ampliació de les fonts de finançament, esmentant també l'emissió de bons de deute públic i assenyalant que l'accés a l'mercat de capitals internacional ha ajudat a reduir els riscos de refinançament de Govern . Posant en relleu la tasca duta a terme per Andorra des de la seva adhesió a l'FMI a l'octubre de 2020, obtenint les dades estadístiques que faltaven i publicant la balança de pagaments, Fitch Ratings destaca que el sector bancari andorrà disposa de marge suficient per suportar les conseqüències de la pandèmia.
