Finalment, el dia 16 d'octubre de 2020, el Principat d'Andorra com a país va passar a ser el membre número 190 de el Fons Monetari Internacional (FMI), Després de la signatura per part de l'Ambaixadora d'Andorra als Estats Units d'el Conveni constitutiu en un esdeveniment celebrat en aquest país. Després de ratificar el document i signar també els estatuts en nom d'Andorra, l'ambaixadora, Excma. Sra. Elisenda Vives Balmaña, i la directora gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, es van reunir a la seu de l'organisme.
Es culmina així un procés que ha portat gairebé un any de manera oficial com es preveia, Des que a principis de gener d'aquest any el ministre de Finances de Govern d'Andorra Eric Jover va anunciar l'inici de procediment per a l'adhesió mitjançant una carta a la institució financera internacional.
Una anhelada incorporació
L'anterior cap de Govern d'Andorra, Antoni Martí, que va ser el que va portar a terme les reformes de més calat al país després de la crisi de l'BPA, ja mostrava intenció d'estudiar que el país s'anexionara a el Fons Monetari Internacional (FMI) perquè aquest actuï com a prestador d'última instància, així com tipificar el delicte fiscal dins de el codi penal per homologar la legislació. De fet, altres entitats de qualificació financera i diferents institucions europees feien ja aquesta recomanació després de les reformes abordades pel país, que a més ja tenia relació amb l'FMI.
Durant aquest període de temps també es van crear institucions per supervisar el sistema financer d'Andorra, Com la Autoritat Financera Andorrana (AFA), Una Comissió específica per a vetllar per la vigilància i prevenció de riscos i es va dotar de més recursos a l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) buscant una major professionalització.
El procés va iniciar uns anys després, el 9 de gener de 2020, Durant el qual es van acostar posicions i es van establir els diferents requisits, com la quota d'incorporació, els objectius a seguir o les anàlisis i estudis estadístics que el govern andorrà ha de facilitar a l'organització. Els obstacles no van ser precisament pocs, fins i tot dins el mateix Parlament.
L'acceleració a causa de la pandèmia
Després de la pandèmia per covid-19 el govern va accelerar el procés d'adhesió, I la quota d'integració finalment es va aprovar pel Consell de Ministres en 101,6 milions d'euros, equivalents a 82,5 milions dels anomenats Special Drawing Rights (SDR) de l'FMI, també anomenats Drets Especials de Gir (DEG) que són la unitat de compte dels actius de reserva de el fons. El govern va mantenir que els beneficis que aporta per a Andorra adherir-se a la institució internacional superen amb escreix els costos financers de l'operació.
La seva tesi, a grans trets, és que els beneficis poden superar els costos (que també compensen) en fins a un 437%, ja que l'organisme no només funciona com a prestador d'emergència sinó que ofereix reputació, reconeixement, assistència tècnica i formació. També l'hi va semblar als altres grups de la coalició governant, doncs el Parlament va aprovar finalment la resolució d'adhesió després aprovar-la també el Govern.
No obstant això, va destacar la insistència de l'líder i en general dels representants de el Partit Socialdemòcrata d'Andorra (PSA) en què els costos i riscos eren majors dels admesos pel govern, com la pèrdua de sobirania i determinades polítiques estructurals. per això van recórrer la tramitació d'urgència en els seus reclams per la prudència, la responsabilitat, la paciència i l'anàlisi conscienciós.
La veritat és que de res els va servir, doncs després de modificar i millorar el text legislatiu en comissió amb els altres partits, que sí que van recolzar aquesta operació per reduir riscos com els de pèrdua de sobirania i seguretat jurídica, la Llei d'adhesió va ser definitivament aprovada en una sessió de Consell i enviada a l'FMI, Aconseguint el propòsit de ser membres en l'assemblea de l'octubre de l'organisme.
A més, a causa d'aquest fet Andorra es podrà integrar directament a la circumscripció de Benelux (Bèlgica, Holanda i Luxemburg) en el comitè executiu de la institució evitant l'espera de dos anys per poder beneficiar-se dels avantatges, i augmentant la veu dels països de mida petita en aquest organisme.
Andorra com a excepció
El Principat era un dels únics 5 països que no són membres de l'FMI al costat de Mònaco i Liechtenstein, d'una banda, i Cuba i Corea del Nord per una altra. així, era un país excepció ja que d'una banda els valors, llibertats, estil de vida, cultura i afanys d'Andorra estan a les antípodes de països com Cuba o Corea del Nord, que no formen part de l'organització per ser obvis règims extremadament autoritaris i totalitaris.
D'altra banda, Liechtenstein i Mònaco a diferència d'Andorra tenen acords amb Suïssa i França de tal manera que els bancs centrals d'aquests països són els garants dels seus sistemes monetaris i financers, de manera que l'entrada a l'FMI no els és una qüestió indispensable.
Conseqüències i avantatges de l'adhesió
Així doncs, després de la cerimònia final de l'esdeveniment, l'FMI va donar la benvinguda a Andorra i va mostrar el seu compromís en treballar al costat de les autoritats andorranes en la consecució dels reptes a curt i llarg termini, especialment els comuns als altres països europeus. També per assegurar el desenvolupament i la prosperitat en l'escenari de pospandemia, en cooperació amb la resta de la comunitat internacional.
Com hem anticipat abans, els beneficis finals que obtindrà el país amb aquesta fita són:
- Assistència tècnica en qüestions econòmiques i jurídiques de diversa índole, com de política pressupostària. L'FMI actua aconsellant i proposant mesures per evitar crisis econòmiques.
- Accés als fons de l'organisme i al finançament per part d'aquest, la qual cosa millorarà les qualificacions de solvència i liquiditat de les agències de ràting i permetrà el país finançar-se a un cost menor i superar desequilibris en la balança de pagaments.
- Major transparència i estabilitat a causa de la supervisió financera i estadística que augmentarà la qualitat de les dades reportats de país i millorarà les anàlisis macroeconòmics, així com lluita contra el blanqueig de capitals.
Com a conseqüència directa, les negociacions de convenis bilaterals com els convenis de doble imposició amb Bèlgica i els Països Baixos avancen a un ritme més gran, Ja que Andorra ha entrat a el Fons Monetari Internacional com a part de el grup liderat per Bèlgica i els Països Baixos. Per exemple, el ministre de Finances Eric Jover s'ha reunit recentment amb el seu homòleg als Països Baixos, Wopke Hoekstra juntament amb l'ambaixadora d'Andorra a la Unió Europea, Esther Rabassa, així com el secretari d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Marc ballestes .
Hoekstra va destacar que l'entrada d'Andorra a l'FMI és cabdal per augmentar els mecanismes de cooperació multilateral internacional. Els ministres han tractat, a més, altres qüestions associades amb les Finances, especialment les relacionades amb el context de la pandèmia sanitària provocada per la SARS-CoV-2 i l'aproximació d'Andorra tant a la Unió Europea com a Banc Europeu d'Inversions.
L'FMI avala la recuperació de l'economia andorrana
A principis d'abril de 2022 el personal tècnic del Fons Monetari Internacional (FMI) va visitar Andorra durant una setmana, emetent el corresponent informe preliminar de conclusions que es publicarà definitivament abans de lestiu. Aquest informe es fa de forma periòdica a tots els membres de l'FMI i, per fer-ho, una delegació de l'organisme ha celebrat 32 reunions amb responsables de l'Administració general, parapúbliques, així com amb el sector privat i financer d'Andorra.
Pel que fa a les perspectives econòmiques, l'FMI destaca que «l'economia andorrana s'està recuperant significativament de la recessió profunda originada per la pandèmia”, amb un “creixement positiu superior al que s'esperava durant la segona meitat del 2021” que va suposar un creixement real d'un 8,9% del PIB. També emfatitza que les condicions del mercat laboral "van millorar, amb una de les taxes d'atur més baixes d'Europa". Finalment, ressalta que la inflació, atesos els elevats preus de l'energia, s'ha pogut contenir «més que als països veïns gràcies als contractes a llarg termini amb proveïdors d'energia estrangers».
Això últim ja ho comentàvem al nostre article sobre els preus de la llum a Andorra. L'FMI preveu que el creixement es mantindrà durant el 2022 amb 4,5%, però amb riscos de tendència a la baixa. Tot i això, l'organisme subratlla la resiliència d'Andorra davant la situació mundial actual: “ un important coixí fiscal, un ampli superàvit del compte corrent, la recent acumulació de reserves internacionals, bancs ben capitalitzats i amb liquiditat, ajudaran en aquest entorn ple de incerteses”.
Conclusió
En conclusió, tot apunta que la decisió de realitzar aquest procés ha estat encertada, I així ho creiem també des d'Andorra Insiders. L'FMI permetrà no només millorar la imatge i reputació d'Andorra, sinó obrir-se internacionalment, aprofundir en la seva homologació, atreure encara més capital financer, dotar-se de fons i sistemes de finançament d'emergència, millorar la seva solvència i anàlisi de dades i obtenir prestigi a nivell mundial.
Tindrà a la seva disposició consellers de molt alt nivell que li proporcionaran una valuosa ajuda i s'examinaran de manera verídica i profunda al país anualment. amb això culmina un altre gran pas d'Andorra en la seva transformació i modernització.
