Català a Andorra: cal parlar-ho?

És necessari parlar català a Andorra? Quin és l'idioma oficial del país? Quins altres idiomes es parlen? Necessito titulació de català o algun nivell de català per viure a Andorra? Són el tipus de preguntes que resoldrem en aquest redactat.

En aquest article desglossarem els idiomes i llengües parlats al Principat d'Andorra i la seva relació amb ells. Per a aquells que no saben on queda Andorra o com anar-los recomano llegir aquest article. Comencem.

Idioma oficial a Andorra

L'idioma oficial d'Andorra, el petit país dels Pirineus, és el català. el català és una llengua romanç, derivada també de l'Occità, amb uns deu milions de parlants. El Català es parla no només a Andorra, sinó també a les zones de Catalunya, Balears, València, i en alguns llocs de Sardenya i Múrcia. Que la llengua oficial andorrana és el català, si bé és ben sabut, hi ha gent que ho desconeix.

L'article 2.1 de la Constitució d'Andorra del 1993 marca que “La llengua oficial de l'estat és el català”. A partir d'ella, es va desplegar la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial del 1999 que declara que el català forma part de la identitat andorrana, és un element fonamental de la seva cultura i és d'interès públic preservar-lo en tots els àmbits, i aquest és l'objectiu de la llei esmentada.

Es parla català a Andorra?

Evidentment sí, es parla català a Andorra, doncs és una llengua molt usada i com a llengua oficial és l'idioma de les comunicacions oficials i les administracions públiques. Tot i això, a causa del turisme ia la immigració, a Andorra també són molt parlats altres idiomes com l'espanyol, el portuguès i el francès en aquest ordre. Cal no oblidar que Andorra s'ubica just entre Espanya i França.

En concret, a Andorra es parla moltíssim espanyol perquè exerceix una enorme influència. De fet, el 2018 i el 2022 el Govern andorrà va fer sengles enquestes trucades enquestes de Coneixements i usos lingüístics de la població d'Andorra. D'aquestes enquestes i la pròpia comunicació del Govern se'n desprèn la següent taula publicada a Wikipedia, on es classifiquen les llengües segons s'utilitzen com a llengua materna i llengua habitual al país:

IdiomaLlengua maternaLlengua habitual
2018202220182022
Català35,7%44%55,2%63,7%
Espanyol43,2%40,3%37,1%48,6%
Portuguès17,1%13,5%3,8%6,6%
Francès8,9%10%2,2%5,7%
Altres idiomes6,8%9,8%3,9%4,9%
Llengües d'Andorra, 2018 i 2022

On com veiem, el català és la llengua materna i habitual més parlada, però l'espanyol es queda molt a prop en tots dos casos. Això té força sentit tenint en compte les dades de residents andorrans segons nacionalitat. Per exemple, prenent les dades del 2022 dels indicadors demogràfics de l'Observatori Social, a Andorra hi havia 81.588 habitants (és a dir, residents andorrans), dels quals:

  • 38.867 eren andorrans (47,6%)
  • 20.216 eren espanyols (24,8%)
  • 3.665 eren francesos (4,5%)
  • 8.777 eren portuguesos (10,8%)
  • I la resta (10.063, 12,3%) d'altres nacionalitats

Per tant, és obvi que la quantitat d'espanyols (també als andorrans fills de nacionals espanyols) exerceix una influència notable en la llengua parlada a Andorra des del català a l'espanyol. Poden llegir més dades, estudis i indicadors a aquesta pàgina del Govern andorrà de «La llengua a Andorra».

La nova Llei de la llengua oficial

Després de més de 20 anys de recorregut de la Llei aprovada el 1999, el Govern ha aprovat al Consell de Ministres el nou Projecte de llei de la llengua oficial recordant que «la llengua oficial és una responsabilitat de tots», seguint un dels punts del Pla Estratègic de Cultura aprovat a la darrera legislatura.

Entre els canvis normatius destaquen els relacionats amb el aprenentatge del català per als treballadors per compte aliè. A la pràctica, aquests canvis queden substancials en tres:

  • La obligació dacreditar nocions bàsiques de català per obtenir la primera renovació del permís de residència i treball
  • La exigència mínima de realitzar la salutació inicial en català a l'atenció al públic
  • Cconèixer el vocabulari bàsic de la professió

Segons el mateix Govern en cap cas no es tracta d'impedir l'arribada d'immigrants per raó de llengua, sinó fomentar l'aprenentatge del català un cop la persona ja resideix a Andorra a fi que s'integri coneixent la llengua oficial. Tampoc no es creu que redueixi la contractació estrangera. La justificació darrere d'això és que la majoria de persones amb un permís de residència i treball per compte aliè treballen en sectors de cara al públic i amb forta atenció al client, com són els dels serveis, salut, comerços, hostaleria, restauració, etc.

A més, es creen dos nous organismes encarregats de la política lingüística:

  • La Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació, que tindrà un caràcter administratiu i sectorial.
  • El Consell Nacional per la Llengua, amb un caràcter polític i social.

El text proposa també la participació del Consell General, el Govern i els comuns, amb una administració tècnica del Departament de Política Lingüística. A més, el Projecte de llei també al·ludeix a l'ús del català a la Administració de justícia i en la resolució alternativa de conflictes, establint el ús de traductors i intèrprets per a les persones que intervenen en un procediment i no entenen el català.

Titulació o nivell de català a Andorra: nova llei de la llengua oficial

Qui necessita titulació o nivell de català?

És important remarcar que les noves exigències de coneixement de català apliquen només a treballadors, és a dir, a les persones que tinguin un permís de residència i treball (per compte aliè). I s'hauran d'acreditar per a la primera renovació del permís de residència esmentat, amb un nivell mínim.

En el nostre article sobre ser autònom a Andorra expliquem que la professió titulada és l'única manera d'aconseguir un permís de residència andorrà exercint com a «autònom» és a dir, com a professional titulat. I anomenem la exigència de la titulació B2 de catalàn a causa de l'aprovació de la Llei 42/2022 de l'1 de desembre de l'economia digital, emprenedoria i innovació.

Per tant, atesa la legislació vigent aplicable s'exigeix nivell de català a:

  • Aquelles persones que vulguin establir-se a Andorra com professionals titulats (titulació B2)
  • Aquelles persones contractades, assalariats estrangers que facin la primera renovació del permís de residència i treball per compte d'altri (nivell A1)

Mònica Bonell sosté que la decisió d'aplicar aquesta normativa a les persones que tenen un permís de residència i treball és perquè la majoria treballen al sector serveis, als comerços ia l'hostaleria, de cara al client, i el que es pretén que aquests immigrants puguin presentar-se inicialment als clients en català, coneixent el vocabulari bàsic. La ministra no considera que aquesta exigència redueixi la contractació de treballadors estrangers a Andorra. Més aviat servirà per fomentar l'ús del català i és una norma que actualment tenen molts països pertanyents a la Unió Europea.

A qui afecta aquesta nova legislació del català?

Aquesta nova llei afecta tots els residents andorrans assalariats contractats el 2023 en endavant, doncs és una llei que entra en vigor el 2024 i afecta la primera renovació del permís de residència. Es calcula que són un total de 3.000 persones.

En canvi, aquesta legislació no aplica exigència de català a persones titulars de permisos de residència per compte propi o permisos de residència passiva o no lucrativa. I tampoc els treballadors de temporada amb permís de residència temporal o els fronterers. És a dir, que els YouTubers i altres creadors de contingut, traders, retirats i en general els perfils d'empresaris i emprenedors digitals i residents passius queden fora daplicació de les exigències.

Titulacions i acreditacions de català vàlides

Les persones que hagin de fer la primera renovació del permís de residència i treball el 2024:

  • Si ja tenen titulació de català (des d'A1 fins a C2) hauran de passar un examen que s'espera que sigui oral
  • Si no tenen titulació, hauran de fer un curs de formació de 30 hores, tenint un termini màxim d'un any per completar-ho.

Cal destacar que el Govern d'Andorra ofereix cursos gratuïts de català, per a persones majors de 16 anys i empreses andorranes. Es poden fer tant presencialment com en línia, i en sis nivells (des d'A1 fins a C2). A més, s'ofereixen dues modalitats diferents:

  • Curs extensiu: compost per tres hores setmanals de setembre a juny
  • Curs intensiu: compost per quatre hores setmanals, de Setembre a Gener o de Febrer a Juny

Pel que fa a les titulacions obtingudes en altres territoris, el Govern andorrà, juntament amb Catalunya, Balears i València, estan avançant per un reconeixement mutu de les certificacions de català. En aquest sentit, ja anteriorment el Govern va ampliar les maneres d'obtenir el reconeixement del nivell de català dins d'Andorra aquells alumnes que han cursat estudis al país, ja sigui el sistema andorrà, l'espanyol o el francès.

Ara, si bé la convalidació entre els quatre territoris no és completa, tots ells han compartit la informació de les avaluacions i han publicat uns quadres d'equivalències entre certificacions, segons el territori d'expedició i el territori de validesa. En el cas d'Andorra, podeu consultar a l'apartat de Exàmens oficials de català en aquest enllaç.

Així, per exemple pel cas que ens ocupa que és la titulació B2 de català (doncs és l'exigible a la professió titulada), tenim el respectiu quadre d'equivalències del Govern d'Andorra. Atenent el document, podem veure que:

  • Les titulacions obtingudes a les Illes Balears no són reconegudes a Andorra
  • Les titulacions obtingudes a Catalunya i València, segons la institució que expedeixi el títol, o és reconeguda directament o bé cal consultar-ho amb el territori corresponent.

Polèmica injustificada

La veritat és que l'aprovació d'aquesta Llei ha ocasionat una allau d'inscripcions als centres de català, a causa d'un efecte crida sobre la gent a qui aplicarà aquesta legislació. Però també n'ha originat una onada de polèmica que ha arribat fins a la premsa i televisions espanyoles.

Una part de la polèmica ha sorgit perquè, com hem explicat, els youtubers i altres creadors de contingut no estan subjectes a aquesta exigència de nivell de català. Cosa que també podem comprovar en aquest article de TV3. D'altra banda, alguns youtubers com Agustín51, que pel que sembla no s'ha assabentat gaire bé de la legislació, qualifica de «dictadura» el fet d exigir als immigrants un coneixement mínim de l idioma oficial. Tot i que a ells no se'ls apliqui.

Tot i això, traient sensacionalismes, mitjans de comunicació i clickbait, la veritat és que a la majoria de creadors de contingut i empresaris els seria igual aquesta mesura i estarien disposats a acatar-la, molts fins i tot amb cert ímpetu i aplaudint-la. En qualsevol cas, i tornem a insistir: de moment els empresaris i treballadors per compte propi, els residents passius, els treballadors temporers i els treballadors fronterers no requereixen aquest nivell mínim de català.

Deixa un comentari

Català a Andorra: cal parlar-ho? [2023]
Jose Sanchis, Especialista en Tecnologia i Sistemes d'Abast, Andorra Insiders
Jose Sanchis

Especialista en Tecnologia i Sistemes d'Abast

Troba'ns a les xarxes

Sobre nosaltres

Andorra Insiders és una plataforma d'informació sobre Andorra gestionada per Abast Global, despatx professional andorrà d'assessorament de serveis legals, fiscals i comptables especialitzat en l'establiment de persones i negocis al Principat d'Andorra. Més informació aquí.

Posts més recents