Les relacions entre Andorra i la Unió Europea són una mica d'amor-odi. D'una banda, el Principat anhela el seu gran mercat internacional i les seves facilitats en la mobilitat de capitals, mercaderies i persones. També les institucions financeres i la capacitat per finançar-se i la moneda única. D'altra banda, però, rebutja la seva enorme burocràcia i regulació, les seves intromissions en la sobirania dels estats i els seus nombrosos requisits.
De fet, entre els requisits d'inclusió s'inclou una homologació tributària estricta i molt confiscatòria que arruïnaria els avantatges que té Andorra com a país sobirà i l'enviaria a la ruïna. És per això que en aquesta relació d'amor-odi, Andorra cerca trobar aquesta posició d'equilibri que li permeti atreure capital i inversió estrangera mantenint la capacitat de decidir el sistema jurídic.
¿Andorra està a la Unió Europea?
Andorra no pertany a la Unió Europea, com ja anomenem al nostre article sobre la pertinença de el Principat. No està dins d'aquesta organització com a país membre de la mateixa i mai ho ha estat, a diferència dels seus veïns Espanya i França. No obstant això, les relacions internacionals entre Andorra i la Unió Europea són bastant forts actualment i fructíferes, i cada vegada ho són més.
En concret, Andorra ha estat fent durant les últimes tres dècades amb la UE nombrosos acords en termes monetaris, comercials i duaners perquè les seves fronteres no siguin un caos absolut pel simple fet de no pertànyer a aquesta organització. No obstant això, a dia d'avui, resulta una relació jurídica parcial i fragmentada que dificulta als operadors econòmics, treballadors i ciutadans d'Andorra interactuar amb el mercat interior de la UE en igualtat de condicions que els ciutadans d'un Estat membre de la Unió Europea (UE) o de l'Espai Econòmic Europeu (EEE).
És per això que el Principat d'Andorra vetlla per mantenir unes relacions bilaterals estretes i forts de cooperació amb la Unió Europea i la Secretaria d'Estat d'Assumptes Europeus coordina la negociació d'acords amb la UE, supervisa la seva posterior aplicació i fa el seguiment dels temes d'actualitat de la UE que puguin ser d'interès per al Principat.
Sent un tema tan important en la política exterior andorrana, en aquest article procedirem a explicar breument la història jurídica internacional entre tots dos.
Els acords ja signats
Ja abans de la promulgació de la Constitució andorrana de 1993, el Principat va signar el «Acord entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d'Andorra» a mitjan 1990. Aquest acord de matèria duanera va entrar en vigor el 1991 i implica que Andorra sigui tractada com un estat membre de la UE pel que fa a el comerç de productes manufacturats, però no per als agrícoles. No obstant això, s'establien controls duaners complets al costat de la UE de la frontera, ja que els impostos indirectes baixos, especialment els d'alcohol, tabac i gasolina, propiciaven el contraban.
Més endavant, el 1997, se signa el Protocol veterinari complementari de l'Acord comercial, Que va entrar en vigor l'1 de març de 1998. Andorra adopta la normativa comunitària en matèria veterinària adaptada a les especificitats de país, de manera que el territori de el Principat d'Andorra s'integra en l'espai geogràfic veterinari de la Unió Europea. En conseqüència, Andorra i la UE poden intercanviar lliurement animals vius i productes d'origen animal.
En 2003 i 2004 es van signar dos acords: un de cooperació i un altre de tributació de l'estalvi. El primer abastava el medi ambient, les comunicacions, la informació, la cultura, el transport, la cooperació regional i transfronterera i les qüestions socials. D'altra banda el segon va ser signat després de la pressió de la UE sobre els negocis offshore i la prevenció de blanqueig de capitals.
En 2003, França, Espanya i Andorra van signar un altre conveni sobre la circulació i residència a Andorra de ciutadans de tercers Estats, Coordinant els requisits de visat (fent que Andorra compleixi amb els requisits de visat Schengen) i que Andorra acceptant l'entrada amb els mateixos requisits d'entrada d'Espanya o França. No obstant això això només s'aplicava a visitants.
D'altra banda, Andorra té un acord monetari amb la UE signat el 2011 que li permet convertir l'euro en la seva moneda oficial i que després d'alguns contratemps burocràtics li va permetre també emetre les seves pròpies monedes d'euro. El fet d'estar dins de la regió de la Unió Europea just entre Espanya i França propiciava un acord d'aquest estil.
La crisi financera i de la BPA
Com comentàvem en el nostre article sobre la transformació d'Andorra, A causa de la crisi financera que va colpejar especialment fort en aquest petit país els governants van accelerar el procés de cooperació internacional i transparència. Això es va fer més evident després de la crisi d'imatge propiciada pel cas de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i les pressions consegüents de la UE, resultant finalment a la sortida de el Principat de les llistes negres i grisos de paradisos fiscals de l'OCDE i la Unió Europea.
Després d'això, Andorra va canviar completament el seu marc fiscal, duaner i d'immigració, va renovar els seus acords d'intercanvi d'informació fiscal i va intensificar el seu control sobre el sistema financer. També va millorar les regulacions de prevenció de blanqueig de capitals i es va signar un Acord Administratiu de cooperació d'estadístiques per a adaptar-se i homologar als estàndards marcats per l'OCDE i la UE en matèria de compliment fiscal internacional.
El Consell de la UE va estudiar la seva relació amb els microestats europeus denominats «fragmentats» (Andorra, Mònaco i San Marino) i després de molts debats sobre com afrontar la relació amb ells a nivell administratiu, el 2013 va publicar un informe concloent que «la participació dels països de mida petita en l'EEE no es considera una opció viable per raons polítiques i institucionals ». així, es va proposar realitzar un sol acord multilateral amb els tres microestats per integrar els microestats en el mercat interior. Concretament, es va avaluar:
- Mantenir les relacions actuals: Suposa que aquests països no puguin gaudir de l'Mercat Interior i provoca inseguretat jurídica.
- Adhesió a la UE: Opció poc realista pel fet que les institucions i requisits de la Unió Europea no estan adaptats a països tan reduïts i podrien ocasionar inconvenients institucionals.
- Entrada a l'Espai Econòmic Europeu: Tampoc es va considerar viable per raons institucionals, ja que l'adherència a la mateixa sense ser membre de la UE comporta altres associacions amb incompatibilitats institucionals.
- Acords d'associació: Finalment va ser el triat com opció més simple i viable. Per a això es recordaria primer una part comuna amb els tres estats i després una part específica amb cada un d'ells. Serien d'àmbits comercial i econòmic.
L'acord d'associació
Les negociacions per a l'Acord d'associació amb els tres països van començar el 2015, si bé a Andorra es van intensificar en 2018. L'objectiu és establir un marc de relació jurídic que permeti dinamitzar, diversificar i internacionalitzar l'economia andorrana mitjançant la participació en el Mercat Interior comú com un espai sense fronteres econòmiques per on circulen lliurement les mercaderies, les persones, els serveis i els capitals. Per això s'estructura en tres blocs:
- acord marc: S'estableixen les normes de gestió de l'Acord comuns per a Andorra, Mònaco, San Marino i la UE, entre les quals destaquen un marc institucional i les quatre llibertats de circulació.
- protocol Andorra: Aborda les disposicions que tenen en compte les coses específiques d'Andorra
- Annexos: Contenen la normativa tècnica de la UE (Directives, Reglaments, Decisions, entre d'altres) amb les adaptacions que Andorra necessita per poder adoptar-la.
D'aquesta manera les negociacions es van realitzar a tres bandes. D'una banda el Govern d'Andorra representat per la Secretaria d'Estat d'Assumptes Europeus, per un altre la Unió Europea en mans de el Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE), i d'altra banda els diferents equips negociadors de Mònaco i San Marino. L'acord suposa el compromís d'incorporar a l'ordenament jurídic andorrà el gruix de l' «cabal comunitari» (Conjunt de normes europees en vigor i que els estats han de respectar i aplicar ) tenint en compte les especificitats andorranes.
Implicacions de l'acord entre Andorra i la Unió Europea
La primera i més bàsica implicació de l'acord és que Andorra accedirà a l'Mercat Interior de la UE, Amb la qual cosa persones, mercaderies, serveis i capitals podran circular lliurement entre tots dos. No obstant, la UE respectarà les necessitats específiques de Principat, fonamentades en la seva reduïda dimensió geogràfica i demogràfica. Així, els andorrans i residents podran produir, estudiar, viure, comprar, treballar o jubilar-se en qualsevol país de la UE i tenir ple accés a qualsevol producte o servei en les mateixes condicions que els ciutadans nacionals dels estats membres.
Més important encara és que aquest mercat també obrirà un ampli ventall d'oportunitats per a l'economia Andorrana, tant per als sectors consolidats, com comerç, turisme i serveis financers, com per a les activitats noves, com serveis especialitzats i indústries amb un fort component d'innovació. Això sí, aquests sectors hauran d'acatar el cabal comunitari de la Unió Europea que s'incorporarà a el dret andorrà.
D'altra banda, també permetrà que el país participi en l'elaboració de les normes europees i reforçarà la seguretat jurídica dels ciutadans i les empreses. En concret, persones, empreses, organismes, entitats i institucions andorranes podran intercanviar experiències, rebre finançament i integrar-se en xarxes de cultura, recerca i innovació, medi ambient i pimes, en plena igualtat de condicions amb els socis de la Unió Europea.
Afectarà l'acord als impostos a Andorra?
Atès que l'Acord d'associació és un acord econòmic i comercial, la fiscalitat no forma part del seu àmbit d'aplicació. És per això que no es preveu un canvi de el model fiscal actual ni una harmonització dels impostos als tipus aplicats a la UE. Tampoc s'harmonitzaran les prestacions i cotitzacions en matèria de seguretat social, encara que sí es coordinaran els sistemes nacionals per evitar qualsevol discriminació en perjudici dels treballadors estrangers.
¿S'eliminaran les fronteres i duanes físiques?
No, es preveu el manteniment de les fronteres físiques perquè la fiscalitat no forma part de l'Acord d'associació. La lliure circulació de mercaderies comporta que la UE i Andorra no s'apliquin aranzels duaners ni qüestionin la conformitat tècnica de les mercaderies que s'intercanviïn. No obstant això, a causa de l'manteniment de la fiscalitat andorrana en tipus baixos, és necessària la presència de fronteres físiques per realitzar la importació i exportació d'aquestes mercaderies.
El 1993, la UE va afegir com a requisit a la lliure circulació de mercaderies aplicar un tipus normal mínim d'IVA de l'15% (molt superior a l'IGI andorrà) i uns impostos especials sensiblement superiors als d'Andorra. Prescindir de les fronteres físiques portaria associada la necessitat de dur a terme, entre altres accions, aquesta homologació fiscal. Mantenir les fronteres físiques és, doncs, necessari per excloure la fiscalitat de el projecte d'acord d'associació, I mantenir l'autonomia tributària.
On actua doncs, l'acord?
El projecte d'acord d'associació aporta tres elements:
- Manté el contingut de l'encara vigent Acord comercial de 1990 però amplia el règim d'Unió duanera als productes agrícoles i preveu una solució específica per al tabac.
- Aporta l'equivalència tècnica necessària per poder dur a terme intercanvis comercials amb els països de la UE, de manera que les fronteres actuaran únicament a nivell fiscal.
- Incorpora polítiques complementàries necessàries per a garantir la igualtat de condicions entre els operadors econòmics (com la competència, les ajudes d'Estat o la contractació pública).
En què beneficiarà Andorra l'acord?
Aquest acord permetrà, entre altres, flexibilitzar les fronteres i comerciar amb més facilitat, que els ciutadans andorrans puguin treballar, residir i emprendre, jubilar-se, etc. en qualsevol país de la Unió Europea en igualtat de condicions amb els nacionals, Accedir als programes i instruments financers de la UE, així com als de formació i suport als joves, i disposar d'una protecció més gran enfront d'un conflicte amb un soci o una contrapart de qualsevol país de la UE.
L'acord s'accelera
A causa de les polítiques de Horitzó23, el pla traçat pel Govern com a resposta a la crisi ocasionada per la pandèmia de covid-19, l'Acord d'Associació s'ha accelerat de manera molt marcada. Atès que és un acord molt ampli i que afecta de manera molt profunda aspectes molt diversos d'Andorra, l'acord entre la Unió Europea i Andorra s'està negociant més de set anys ja. No obstant això, el Govern té en ment deixar-ho ja preparat per al 2024.
En una reunió pública, el cap de Govern, Xavier Espot i el seu secretari d'Estat d'Afers Europeus ha plantejat els avenços realitzats a les negociacions i la seva voluntat per aconseguir el millor acord d'associació per a Andorra a la darrera reunió informativa sobre aquest projecte de 2022 .No només això: també ha admès que en els darrers mesos ha incrementat tant el ritme com la intensitat de les negociacions amb la Comissió Europea i que continuaran augmentant els seus esforços en aquesta etapa final.
L'objectiu de la reunió pública, publicitada a tots els residents, va ser tractar l‟estat de situació de la negociació i els temes més delicats d‟aquest projecte com són la lliure circulació de persones, telecomunicacions o serveis financers. Tot a causa de la magnitud dinfluència que tindrà aquest tractat sobre leconomia i en general la societat andorrana. També van remarcar que el model més semblant a seguir és Liechtenstein, si bé estan aprenent també d'altres països amb acords similars com Finlàndia, Mònaco o San Marino.
en conclusió
Les relacions actuals entre Andorra i la Unió Europea són estretes i fructíferes, però es duen a terme en una sèrie d'acords fragmentats i no estandarditzats que suposen una gestió difícil dels mateixos. Per tal d'agilitar la gestió i aprofundir en la lliure circulació de persones, capitals, mercaderies i serveis, s'ha considerat com a opció més factible realitzar aquest acord en termes econòmics i comercials.
L'acord permetrà eliminar traves a el moviment econòmic i donar més veu a Andorra en les decisions i instruments europeus, però mantenint l'autonomia andorrana, Especialment en termes de fiscalitat. D'aquesta manera es busca aprofundir en l'obertura internacional andorrana, la seva diversificació, i la seva renovació d'imatge de paradís fiscal que porta arrossegant tant de temps.
