El passat 30 de Setembre del 2023 es va celebrar el Andorra Economic Forum. Un esdeveniment internacional sobre economia, emprenedoria i innovació que busca reunir, en aquest cas a Andorra, els economistes, directius, emprenedors i innovadors més destacats del món hispà en un mateix lloc amb l'objectiu de compartir formació, experiències, coneixement, metes comunes i/o idees de negoci.
Incloent-hi per descomptat el que comunament s'anomena networking. Al cap ia la fi, desplaçar-se un cap de setmana fins als Pirineus per assistir a un acte d'economia de mercat, empresa i innovació garanteix segurament la trobada amb altres persones disposades a fer el mateix, i per tant interessades en les mateixes temàtiques . La veritat és que les ponències, conferències i taules rodones al costat dels espais oberts a la conversa informal durant els breaks intermedis ofereixen un bon còctel entre lleure i negoci; entre aprenentatge i debat.
L'esdeveniment va ser organitzat per aquesta casa, el Grup Abast, i per Racks, una firma que aglutina una marca de roba d'estil libertarian punk i una empresa de desenvolupament i innovació (Racks Labs). Realitzant una col·laboració en un projecte que, sens dubte, ha suposat un abans i un després per a totes dues tant juntes com per separat.
Dificultats i mèrits associats
Tot i això, arribar fins a la celebració de l'Andorra Economic Forum no va ser precisament un camí de roses. En aquest sentit es podrien anomenar moltíssims aspectes, començant pel lloc geogràfic de l'esdeveniment. Andorra és un país petit, i l'establiment tancat que pot albergar més persones del país és el Centre de Congressos, amb una capacitat màxima de 900 persones a les instal·lacions per a aquest tipus d'esdeveniments. Limitant ja de primeres el nombre d'assistents totals.
A més, el Centre de Congressos és un lloc públic. I això implica que la seva disponibilitat roman a mercè de les autoritats i administracions públiques, que decideixen (amb criteris potser dubtosos, cal dir-ho) quins esdeveniments es realitzen i quan. I com que les prioritats del govern són dispars a les del mercat, ja hi va haver un incident al respecte, que va canviar les dates de la celebració des de finals de juliol fins al 30 de setembre.
Per rematar, és difícil agrupar persones a nivell internacional a Andorra. Les infraestructures són escasses: no hi ha ferrocarril, l'aeroport només té la recent línia Madrid-La Seu dues vegades a la setmana i els autobusos connecten el país de manera relativament eficaç únicament amb Barcelona i Tolouse. Això fa que gairebé l'única opció sigui la del transport amb vehicle privat. O també… amb helicòpter.
I això afecta l'hora de congregar espectadors, però també ponents. S'ha contactat a molts perfils que podrien haver encaixat a l'esdeveniment, i molts estaven encantats fins al moment en què s'esmenta la ubicació. Un altre cop l'escassetat de mitjans de transport, atesa l'exposició pública que tenen moltes personalitats, suposa un obstacle. Més encara ateses les passions i polèmiques (injustificades, per cert) que aixeca el nom d'Andorra al país veí, especialment en una part de la població. Segur que se sorprendrien de veure que és un país meravellós.
No ens podem oblidar de la pròpia temàtica de l'esdeveniment. Se solia dir fa un temps a Espanya que els liberals hi cabem tots dins d'un autobús, de la qual cosa es dedueix que liberals i interessats en l'emprenedoria i la innovació caben en una moto. Tot i així, i deixant fora les bromes, hem demostrat que hi ha 900 persones que no només coquetegen amb totes aquestes idees, sinó que estan disposades a desplaçar-se fins a Andorra per xopar-se'n.
La celebració de l'esdeveniment
Com tot succés memorable, l'esdeveniment va anar de menys a més un dia molt intens per als participants. Tot i així, des del primer moment el Centre de Congressos estava pràcticament a vessar. Mitja hora després de l'Obertura de portes, a les 10 del matí, va arrencar l'esdeveniment amb una Ponència d'inauguració per part de Marc Urgell, Fundador i Soci Director d'Abast. Es va introduir l'esdeveniment i la marca de l'Andorra Economic Forum, amb la seva deguda exposició de motius, i per descomptat als ponents, amb un èmfasi especial en la moderadora de les taules: Marta Isern. Una periodista especialitzada en Economia i Cosmètica (estrambòtica combinació) que més que moderar va guiar i va conduir les converses a les taules d'una manera tan esplèndida que no tinc res més que sincera admiració per ella.
La Taula Emprenedoria
A partir d'aquí, l'Andorra Economic Forum va agafar vida pròpia. Va començar l'anomenada Taula Emprenedoria, formada per Sergi Benet, cofundador de l'agència d'educació financera Balio, Álvaro González de Buitrago Burgoa, creador del canal de Youtube Alvaro875 i CEO del Team Formatge, Euge Oller, CEO de l'empresa de desenvolupament personal i empresarial Emprèn Aprenent, el Gestor de Fons de Capital Risc amb Nucli i Nekko Capital Ernest Sánchez i Marc Urgell, el ja esmentat CEO del grup Abast.
Des de les seves experiències, fracassos i èxits, per aquest ordre, els ponents ens van admetre que emprendre no és fàcil, no és per a tothom, i que cal estar una mica boig per fer-ho. Escoltar les seves històries més personals, els seus orígens i les seves perspectives a l'hora de dur a terme projectes va ser una mena de gerro d'aigua freda per a aquells que creuen que emprendre és portar a la pràctica el pla perfecte que en té un al cap. L'emprenedoria al mercat és un procés molt caòtic i ple de cignes negres.
Ponència de María Blanco
I de caos i complexitat és del que va venir a parlar Maria Blanc, doctora i professora en Economia que compagina la docència amb la investigació acadèmica, la escriptura i la difusió d'idees liberals a diferents mitjans. Per descomptat després del respectiu Coffee Break de networking programat a l'esdeveniment.
Començant per Wells i La Guerra dels Móns i referenciant fins a El Quixot, Maria va fer gala del seu coneixement variat. Adoptant tesis d'allò més talebianes (de Nassim Taleb) ens va descriure l'economia com un sistema complex i no lineal on predir és una tasca agosarada i impossible. I davant la qual només ens queda adoptar una posició no tant defensiva sinó més aviat antifràgil, d'adaptació al medi i especialment allò que no podem canviar.
Taula d'Innovació
Formada per Abel Penya, CSO de Bit2Me, Carlos Adams, cofundador de Racks i emprenedor enfocat als negocis digitals més capdavanters, Ramon López Galindo, expresident de la AFA, CEO de DGOBS i emprenedor prestigiós del món financer, Adrián Peribáñez, CIO de Andbank i Director de Actyus, i Javier Blázquez, Tax Partner a Baker McKenzie.
A la taula es van discutir tots els temes relacionats amb les dues tecnologies naixents actuals: la blockchain i la Intel·ligència Artificial. Especialment adequada i aplicada als mercats financers. Opinions, històries, adopció de la gent, conseqüències a la societat, estat del sistema financer actual, com s'implementen aquestes tecnologies, pros i contres, etcètera.
Taula Jove
Integrada per Víctor Domínguez, CEO de Wall Street Wolverine i Cofundador de Racks, el periodista i mànager de comunicació Yzan Pérez, el youtuber de filosofia, coaching i emprenedoria Adrià Solà Pastor i els comunicadors i creadors de contingut de finances Uri Vyce i Celia Rubio.
Tot i ser joves i procedents de l'àmbit dels Mitjans i la Comunicació, finalment aquest es va constituir com el tema estrella. Des de com és el món de la premsa per dins, amb les seves accions torticeres i mafioses de cancel·lació social fins a com comunicar bé temàtiques relacionades amb les finances i lluitar per ensenyar-les des de nens.
Ponència de Pablo Gil
Una ponència de Pablo Gil que no estigui plena de gràfics no seria una ponència de Pablo Gil. el trader i expert en borsa va sortir a la cleda amb un reguitzell de gràfics de tipus d'interès, PIB i deute que indiquen el que molts portem esperant des de fa massa temps: que el sistema financer està malament i haurà de rebentar per algun costat. I que una altra opció és que aquest endeutament en màxims històrics ens porti a la japonització, que és molt pitjor.
No obstant, ens va recordar que són les crisis les que forgen els colossos. Recollint el relleu de María Blanco, va esmentar que els períodes d'expansió són llargs i les crisis són curtes i intenses. I finalment ens va fer adonar, des de la seva experiència, que les tecnologies naixents solen acabar en un enrenou de sang en què només uns quants es condecoren com a guanyadors. La bombolla punt com n'és un exemple, però en va treure altres com Kodak, Yahoo o Blackberry.
Taula d'economia
Composta per Ruben Manso, exdiputat, economista i advocat, i fins i tot capità de l'Exèrcit de Terra (? clarament tot un polímat), l'experta en mercat immobiliari espanyol i CEO Barcelona a Savills Espanya Anna Gener, Alex Bové Díez el fundador i CIO de Paulson AM, el Chief Global Economist d'Andbank Alex Fusté Mozo i el politòleg, periodista i analista econòmic a Lliure Mercat i director del Institut Juan de Mariana Manuel Flames.
Va obrir la taula amb un discurs força moderat i optimista Rubén Manso, que va culpar «en part» les decisions de l'OPEP i les polítiques energètiques de la inflació. No obstant això, Manuel Llamas va replicar en barrina amb un discurs contundent i sense embuts que la culpa total és dels Bancs Centrals, institucions aberrants que no haurien d'existir i la funció de les quals és impossible i pauperitzadora en tots els sentits. Fins que Rubén Manso va haver d'admetre que efectivament això ha de rebentar perquè no hi ha solució màgica possible.
A partir d?aquí el tema es va començar a barrejar amb el de la bombolla financera, que segons Alex Bové és inexistent a Espanya. Anna Gener també ens va recordar com és de complex i poc homogeni el mercat de l'habitatge. Finalment, Àlex Fusté ens va sorprendre amb la seva famosa «Equació de la sostenibilitat», encunyada per ell mateix, segons la qual cal aconseguir creixements impossibles per seguir el ritme de vida actual. Em quedo en qualsevol cas amb la següent frase extreta entre tots els ponents que em va marcar:
Es confon el coneixement econòmic amb una postura política
Taula d'economia
Ponència de cloenda de Daniel Lacalle
Daniel Lacalle, sempre tan formal i contingut, ens va sorprendre amb un espectacle digne d'un showman però alhora amb un coneixement i una experiència pròpies d'un savi antic. En els meus gairebé deu anys seguint Daniel, no havia vist mai aquesta impressionant faceta. Les seves aventures arreu del món i converses amb gent molt variada li permeten extreure lliçons, metàfores i situacions de contextos similars a una velocitat vertiginosa.
EEntre acudits implícits i molt ben portats, Daniel ens explica que els Bancs Centrals estan fent el que deuen, perquè la seva funció és finançar estats i governs inflacionant la moneda. El mateix Govern d'Espanya, serveixi com a exemple, estima que durant els propers anys hi haurà un dèficit de 14 mil milions suposant ja de base que no hi ha recessió, baixa la desocupació i el país creix al 2% de mitjana.
Ens explica que la inflació de l'oferta de diners ja va augmentar entre el 2008 i el 2019, però aquests diners van anar a parar a la sobrevaloració d'actius financers. També, usant l'equació bàsica de la teoria quantitativa dels diners, que la sobrecapacitat va esmorteir parcialment el cop del brutal augment de l'oferta monetària dels anys de pandèmia, però finalment es van disparar les matèries primeres.
Ens recorda que els tipus d'interès actuals no són alts, que ell va tenir la primera hipoteca al 13,8% i que els tipus a zero i negatius són una aberració. Que els governs aprofiten qualsevol excusa, incloent-hi la tecnologia, per avançar en les seves intervencions sobre la societat. I finalitza l´esdeveniment amb un colofó final. Una frase magistral que és per emmarcar i que encaixa perfectament a la temàtica de l'esdeveniment:
A mi no em preocupa la intel·ligència artificial, sinó l'estupidesa humana.
Daniel Lacalle
L'èxit pre-esdeveniment i post-esdeveniment
Tot i totes les dificultats esmentades, es pot dir sens dubte que l'esdeveniment va ser un autèntic èxit.
Per començar, es van aconseguir ponents de primer nivell, com ja hem vist. Es va aconseguir a més fer un sold-out dels dos tipus d'entrades (Estàndard i Premium) a dues setmanes de l'esdeveniment gràcies als organitzadors (especialment Víctor Domínguez). A més, els preus eren molt assequibles, a un preu inigualable.
Tota l'organització, a càrrec d'Helena de Torres, principal responsable de Màrqueting i Comunicació d'Abast, va ser exquisida. També es mereix un reconeixement absolut. El sistema de venda d'entrades i ticketing, gestionat per Racks i dirigit per Yonathan Suárez, va funcionar perfectament i va permetre un accés ràpid i sense demora a l'esdeveniment.
Però per sobre de tot, va ser un èxit perquè tots en van sortir encantats. Assistents, convidats, ponents, organitzadors i patrocinadors. Tant va ser així que tots ho van comentar directament o indirectament. Cal destacar l'article de Rubén Manso, titulat Crònica de l'altra Espanya a VozPopuli, el de Manuel Llamas, «No només són youtubers: els emprenedors joves d?Espanya miren amb enveja Andorra», o l'entrevista de María Blanco a Dona Secret «No vull viure en una societat de privilegis».
Tot i les polèmiques en què es va titllar els organitzadors de masclistes i intents de tombar l'esdeveniment, es va aconseguir reunir més de 900 persones en un esdeveniment sense igual d'aquestes característiques a Andorra, amb un 80% de participació estrangera (no resident andorrana) i amb un impacte econòmic calculat de 250.000 al país. Un èxit que ha implicat un abans i un després i que, en acabar l'esdeveniment, suposi el principi d'aquesta història.
