Medi ambient a Andorra: 10 iniciatives de sostenibilitat

El Principat situat als Pirineus just entre França i Espanya pren iniciativa respecte al medi ambient mitjançant projectes de diversa índole. No és tampoc estrany, ja que donada la seva poca extensió i la seva dependència del paisatge i la natura. No només per al propi país, sinó també per als estrangers, el turisme de què penja la seva economia, el medi ambient és un actiu molt important per lluitar a Andorra.

Des de plans educatius, energètics sostenibles i de reciclatge fins a convenis internacionals, i propostes perquè la societat civil, amb els seus petits però escalables gestos, aportin i actuïn amb consciència, Andorra ha obert un front múltiple des del qual abordar aquest tema tan rellevant. En aquest article resumim totes les seves intencions en aquests deu impulsos presos per aquest petit país pirinenc per tenir un medi ambient sa i sostenible.

1. Medi ambient en l'educació, l'Escola Verda

L'Escola Verda és un projecte administrat pel Centre Andorra Sostenible, un equipament del Departament de Medi Ambient del Govern d'Andorra pensat com punt d'informació, formació i documentació sobre aspectes mediambientals per a la ciutadania, empreses i escoles. Es va iniciar el 2010 i té com a meta arribar a tots els escolars (totes les escoles) del país. Ja sabíem que la educació a Andorra és força peculiar i interessant, ara encara més.

El funcionament és simple. Primer els centres trien si volen entrar en aquest programa del medi ambient i ho demanen. Seguidament Andorra Sostenible realitza una anàlisi sobre les pràctiques mediambientals de l'escola, per saber els punts on fluixeja i determinar els temes a tractar. A partir d'aquí s'executa un pla d'acció que el centre educatiu haurà de seguir fins a completar-lo, moment en el qual se li atorga l'anhelat títol de Escola Verda.

Aquest pla dacció té dos vessants: la primera concerneix la pròpia escola i sol incloure coses com a matèria orgànica per abonar l'hort del col·legi, reciclatge o reaprofitar els recursos fent una tria selectiva dels aliments per convertir-los en compostatge. La segona és impartir les temàtiques establertes anteriorment als alumnes. Temes com a paisatge, aigua, naturalesa i ecosistema, energia, residus, aire i soroll són exemples de matèries que tracten els alumnes, animant-los a més a canviar els mals costums i hàbits, des de no utilitzar paper d'alumini per envasar les bafarades fins a tancar l'aixeta mentre es renten les dents passant per apagar la llum de casa quan no es necessita.

Actualment aquesta iniciativa s'aplica sobre el 53% dels escolars, amb més de 200 alumnes, i creix a bona velocitat. L'èxit del programa ha fet transcendir l'àmbit escolar i s'ha implementat també al centre de formació professional i als instituts Espanyol i de l'Escola Andorrana.

2. Classificació i recollida de residus

Aquesta podem afirmar que és una de les millors armes del govern d'Andorra per lluitar pel medi ambient. Tot i que els nivells de recollida selectiva del país ja estan per sobre de la mitjana de la Unió Europea i encapçalen diversos rànquings, el sector públic ha anat ideant durant els darrers anys un pla definitiu per augmentar la recollida selectiva de residus.

Perquè ens fem una idea, el Pla Nacional de Residus preparat per al 2020 pretenia aconseguir un 50% de reciclatge a partir de la recollida selectiva, però ja es va superar aquest objectiu en 2018 amb un 50,4%. També en valors absoluts va ser un rècord.

Les accions empreses per a aquests objectius van ser tres: la creació d'un distintiu mediambiental per al comerç, la declaració dels grans magatzems i supermercats com a productors singulars de residus, i l'adjudicació de recollida i gestió de matèria orgànica a prop dels grans productors.

A més d'això, el Pla Nacional de Residus també cerca acatar de nou els petits gestos i hàbits, proposant mesures que afectin tothom. Fomentar les bosses reutilitzables amb un nou reglament que prohibeix les bosses d'un sol ús és un bon exemple. També podem destacar la col·locació d'innovadors punts de recollida mòbils per permetre als ciutadans estalviar en temps i distància i facilitar-ne el reciclatge.

L'exportació de la matèria orgànica es realitza en una planta de compostatge al Centre de Tractament de Residus ubicat a Benavarre, i es preveu i pretén un retorn del compost generat que pugui ser utilitzat a jardineria. L'objectiu final és desacoblar el consum de recursos naturals i el creixement econòmic perquè el desenvolupament sigui sostenible, sent una de les claus per això augment de la circularitat dels materials a través de tot el cicle dels productes.

3. La central de cogeneració d'Andorra

Després de l'èxit de la central hidroelèctrica del llac d'Engolasters, la FEDA (Forces elèctriques d'Andorra), que és l'empresa encarregada de l'electricitat al país del Pirineu, va posar a funcionar a la parròquia de Canillo el desembre de 2016 una central de cogeneració. Amb una inversió de 13 milions d'euros i aquesta central elèctrica produeix energia elèctrica a través de gas liquat, i serveix de proveïment per a la primera xarxa urbanística de calefacció del Principat.

Com va declarar la presidenta del Consell d'Administració de les FEDA, la meta és aconseguir energies amb menys impacte ambiental i evitar la dependència energètica que té Andorra amb els seus països veïns. La planta en qüestió genera 6GWh denergia elèctrica i 11GWh denergia tèrmica, cobrint el 4% de la demanda actual del país.

Aquest ha estat l'èxit de la central que el Pla sectorial d'infraestructures energètiques d'Andorra preveu la reserva per a dues instal·lacions de cogeneració noves associades a xarxes de distribució de calor urbana. A més, el Govern va aprovar el maig del 2018 el Pla sectorial d'infraestructures energètiques que preveu la reserva de sòl que cal per construir les principals instal·lacions energètiques i així aprofitar l'energia hidràulica i solar i el potencial energètic de la biomassa forestal explotable amb criteris de sostenibilitat.

4. Convenis internacionals

A la lluita del Principat pel medi ambient no podien faltar els acords internacionals. La incorporació d'Andorra, l'any 2010, al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, per comprometre's a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) és una bona referència, i també la signatura de l'Acord de París contra el canvi climàtic, reafirmat el 2016. 

Aquests pactes internacionals han tingut les seves conseqüències a nivell nacional, com per exemple amb el Pla Engega, de foment de la mobilitat elèctrica, i el Programa Renova, l'objectiu del qual és la reforma dels edificis per minorar-ne els requisits energètics, així com l'impuls de les energies renovables per reduir la dependència dels hidrocarburs, i la reducció i el reciclatge de residus.

5. Els indicadors de l'entorn

Per avaluar la situació en cada moment i analitzar el progrés i l'evolució de les mesures preses, el Ministeri de Sostenibilitat i Medi Ambient d'Andorra confecciona unes estadístiques que després resumeix en els anomenats Indicadors Mediambientals, uns informes sobre els índexs més essencials en matèria ambiental del país, que van des de dades sobre el reciclatge i la recollida selectiva fins a qualitat de l'aire i aigües superficials, soroll, climatologia i canvi climàtic.

Segons aquestes mateixes dades per a l'any 2018 (els últims), Andorra Sostenible va donar servei a 8.801 persones, entre ells el 66% dels alumnes escolars, es van tractar 20,2 milions de mi d'aigües residuals i en les estacions de mesura s'ha comprovat que un 84% de les aigües superficials és de qualitat excel·lent o bona.

D'altra banda, la intensitat energètica (consum elèctric sobre el PIB) es manté estable al voltant de 110, l'origen de l'energia és el mostrat a la fotografia de l'apartat de la central de cogeneració, i la demanda energètica d'Andorra està totalment condicionada per les importacions de combustibles fòssils (75.5%). La qualitat de l'aire i acústica va ser excel·lent o bona al 91% i un 84% del temps, respectivament, es van recollir gairebé 14.000 tones selectivament i es va reciclar el 50.4%, i s'estimen 397 Gg d'emissions de CO2 equivalents.

6. Les anomenades vies verdes

Andorra és un país muntanyós pirinenc, que viu dels serveis i sent l'esport, la natura i el lleure una de les seves activitats principals augmentar i millorar el sistema de camins, senders i rutes verdes és una tasca fonamental. Un dels darrers avenços és el Camí Reial d'Ordino, ubicat entre La Massana i Sornàs, part del projecte d'unió d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany amb un camí, passant per La Massana fins al Parc Natural de Sorteny.

Les rutes senderistes a Andorra continuen expandint-se. Es busca publicitar el senderisme i el turisme de muntanya i connectar-hi els espais d'interès natural. El Pla Sectorial d'Infraestructures Verdes proposa una altra manera de recórrer i descobrir Andorra, reivindicant les característiques històriques, culturals i naturals.

Per si no n'hi hagués prou, s'ha licitat també la concessió d'un servei de bicicletes elèctriques compartides (Cicland) de manera que un únic bitllet servirà per fer servir l'autobús i la bici elèctrica. La mobilitat sostenible i reduir limpacte del transport intern de vehicles sobre el consum energètic, la qualitat atmosfèrica i la seguretat viària és primordial en això.

7. L'Estratègia Nacional de paisatge

Paral·lel al punt anterior, és vital:

• Mantenir i conservar els paisatges naturals, rurals revalorats o urbans de qualitat
• Delimitar aquests espais, fer-los acollidors per al turisme i alhora agradables per viure
• Integrar la xarxa de carreteres en el paisatge, respectant la morfologia
• Proposar instal·lacions turístiques i d'oci de qualitat i respectuoses amb els paisatges
• Atraure un turisme diversificat que conegui els paisatges i els seus valors i els respecti

I per això s'ha creat l'Estratègia Nacional del Paisatge, un acord fet per diversos col·lectius professionals, entre ells els col·legis denginyers i arquitectes, les diferents estacions d esquí del país i el sector de lenergia.

8. Restauració i manteniment de la fauna

Amb la incorporació de l'Andorra per mitjà del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat al projecte Interreg Sudoe Iberiver, preservar les espècies autòctones i els seus hàbitats naturals es fa més fàcil. Aquest és un projecte de cooperació transnacional que aglutina diferents institucions espanyoles i portugueses per millorar la qualitat dels hàbitats fluvials.

Per exemple, la població de llúdrigues s'ha recuperat en els darrers disset anys després d'estar pràcticament extingida dels cursos fluvials d'Andorra gràcies a haver pogut reunir una dotzena d'exemplars de l'espècie. Això, a més, va contribuir a millorar les condicions mediambientals, segons el cap de la Unitat de Fauna del Departament de Medi Ambient.

El trencalòs, una au voltor-àguila que habita al pirineu andorrà, ha estat una altra de les espècies recuperades després de la renovació del conveni per al desenvolupament del Pla d'Actuacions per a la Conservació del Trencalòs a Andorra (PACT). També és primordial la tasca del Centre de Recuperació de Fauna, que atén uns 200 animals al llarg de l'any.

9. Avenços en energia fotovoltaica

L´Observatori de la Sostenibilitat d´Andorra (OBSA) en el marc del projecte Potencial d´aprofitament del recurs solar a cobertes d´edificis dels Pirineus va desenvolupar una app que permet als usuaris conèixer el potencial d'aprofitament de l'energia solar a les cobertes dels edificis.

Aquesta aplicació mòbil genera una sèrie de indicadors en relació amb els beneficis i l'interès energètic, econòmic i ambiental d'aquest aprofitament. Segons els càlculs, l'aprofitament de la radiació rebuda per les cobertes dels edificis permetria generar prop de 255 GWh d'electricitat a l'any, que se sumarien als 100 GWh a l'any produïts a Andorra amb altres tecnologies, com la central hidroelèctrica i la valorització energètica de residus. 

En optar per la instal·lació de plaques solars els particulars es beneficien de subvencions del programa Renova i del programa de foment de lenergia elèctrica dorigen fotovoltaic, ofert pel Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, amb la qual cosa és una bona opció a considerar.

10. Divulgació en els premis culturals d'Andorra

Finalment, ja que la divulgació dels valors mediambientals és una de les prioritats d'Andorra, la defensa del medi ambient també s'estén a l'hora de valorar els premis en àmbits culturals que ofereix el país. Per aquest motiu es van donar els premis de la Mostra Internacional de Cinema de Muntanya dels Pirineus, Picurt, que filma una part del seu programa a Andorra, al Centre de Congressos d'Ordino.

Les seves sessions contínues de pel·lícules i documentals de temàtica mediambiental li van valdre el premi. També es concedeix el guardó Gall Fer Andorra a treballs que fomenten i difonen el respecte pel medi ambient i els seus valors associats.

Conclusió

Un dels actius més importants d'Andorra és el medi ambient. En un país de serveis, muntanyós i al bell mig dels Pirineus, turista, esport i lleure, amb tres parcs naturals dels quals un Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, mantenir lentorn és de vital importància. Per això no és estrany que el Principat posi molt interès a cuidar-lo i ser sostenible, doncs depèn en gran mesura d'ell. Aquestes deu iniciatives no són més que el manifest que aquest petit país està disposat a mirar el futur sense deixar enrere el passat.

Si voleu establir-vos en aquest meravellós oasi pirinenc, ja sigui per residir a Andorra o obrir una empresa a Andorra no dubteu a contactar amb nosaltres aquí. També pot llegir tots els avantatges resumits que té el país aquí.