Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en whatsapp
Compartir en telegram

Digitalització a Andorra: menys burocràcia?

L'anomenada digitalització a Andorra sempre ha estat una prioritat. Ja fa força temps que comptàvem aquí la transformació que ha dut a terme el Principat des de la darrera dècada. Explicàvem que l'Andorra moderna actual té realment menys de 30 anys ja que va néixer amb la seva Constitució del 1993 i que les crisis punt com dels 90 i la immobiliària del 2008 van suposar dos grans cops que van accelerar la seva transformació. Finalment, la crisi local de la Banca Privada d'Andorra (BPA) el 2015 ha estat el darrer al·licient de la necessitat de reformes del país.

La transformació d'Andorra

Això ha suposat que Andorra hagi passat de ser un país feudal, autàrquic, aïllat, opac i desconnectat perquè és considerat un paradís fiscal dedicat al refugi de diners de dubtosa procedència, a un país que busca aquest equilibri dels microestats entre estar connectats amb tots els països a nivell internacional però sense sacrificar gaire les característiques que li permeten sobreviure. Actualment és un microestat amb una fiscalitat tremendament atractiva, amb gran seguretat física i jurídica, transparent i obert a la inversió estrangera.

Comptàvem també que, si bé el país està evolucionant molt bé, encara depèn massa del sector del turisme i del sector bancari. Sent un país amb un 98% de terreny forestal, tres parcs nacionals i una tradició històrica a l'esquí, malgrat la seva petita grandària Andorra ha estat sempre un referent quant a turisme de muntanya i esportiu. També pel que fa als serveis bancaris, ja que la seva condició de país històricament pacífic i de refugi fiscal convidava a la gestió de capitals estrangers.

Primers passos a la digitalització

Al llarg d'aquesta crisi Andorra ja va entendre que havia de cercar diversificar la seva economia i els seus ingressos, i per això va decidir apostar entre altres per la digitalització. En aquest sentit Andorra Telecom, ja fundada des del 1975, va començar a modernitzar les telecomunicacions andorranes per atraure emprenedors digitals i negocis digitals que exercissin serveis de forma remota i poguessin deslocalitzar-se a qualsevol part del món.

La idea és que qualsevol persona que pugui teletreballar (treballar a distància) pugui formar part daquesta digitalització. Com ja esmentem al seu moment, abans de la pandèmia de covid-19 al Govern d'Andorra s'estava plantejant la possibilitat d'establir un model de residència digital o electrònica al país, de forma similar al que té Establert Estònia. Tot i això, el 2020 tot això va quedar paralitzat, encara que en qualsevol cas és difícil d'implementar a causa del compromís del país amb els requisits de substància econòmica marcats per l'OCDE.

Actualització del sistema bancari i passarel·les de pagament

No obstant, digitalització no és només preparar el país per atraure negocis i emprenedors que efectuïn la seva feina de manera remota. Una cosa tan simple com el desenvolupament financer del país és absolutament necessari per al comerç i l'activitat econòmica. Per exemple, Zona Única de Pagaments en Euros (en anglès, Single Euro Payments Area, SEPA), permet efectuar pagaments en euros, des d'un compte situat a qualsevol lloc de la zona, mitjançant un únic conjunt d'instruments de pagament i amb aquests condicions.

Encara Andorra va entrar al sistema SEPA al març de 2019 d'iure, no ho va fer de facto, com comentàvem a el nostre article sobre el sistema bancari andorrà. Això és degut al fet que els bancs actualment tenen una activitat lucrativa amb les comissions que carreguen pels seus serveis financers, ja sigui transferències, canvi de divises o altres. I l'adaptació de les entitats bancàries al sistema SEPA s'està fent llarga i inefectiva, el que llasta el comerç i augmenta les distàncies pel que fa a negocis es refereix.

En part per això i per altres motius d'aïllament financer i institucional i econòmic, per altra banda, moltes plataformes del sector fintech no estan disponibles a Andorra. No parlem de modernes passarel·les de pagament com Revolut sinó coses tan simples com PayPal, Stripe, Swipe o Amazon Pay per nomenar-ne unes quantes, una cosa imprescindible per al comerç electrònic internacional. Totes aquestes plataformes no estan disponibles a Andorra. Ni tan sols Skrill.

D'altra banda, seria absolutament interessant tenir eines derivades del sistema RedSys que, si bé es pot implementar a Andorra, cal programar-ho a mà o acudir a alguna eina local d'alguna entitat bancària que en tingui ja que les eines tradicionals com PayPal o la nova app Bizum, o les plataformes Apple Pay i Google Pay, no estan disponibles al país perquè aquestes empreses no tenen tracte amb Andorra i no accepten comptes bancaris i targetes andorranes, de forma similar a com passa amb Stripe.

Empreses FinTech i deFi (finances descentralitzades)

En el nostre article sobre el trading a Andorra ja nomenàvem la regulació pesada que recau sobre les activitats dels organismes d'inversió col·lectiva per part de l'Autoritat Financera Andorrana (AFA). Això impedeix que floreixin sectors tecnològics en l'àmbit financer, també anomenats fintech, com els anteriorment esmentats. Per exemple, serveis de crowdfunding i crowdlending, serveis de banca mòbil, els anomenats serveis d'escrow (dipòsit de garantia o fideïcomís), d'assegurances mutualistes i un gran etcètera. Hi ha tots els serveis financers a la pràctica oligopolitzats per les entitats bancàries andorranes.

I què dir del ús de les moneda digital com a actius, divises i eines de consens en tota la seva esplendor, començant per fer-les moneda legal i permetre els serveis financers amb elles. Després d'això, es podrien fer servir per a una infinitat de serveis financers i jurídics descentralitzats, des d'expedients mèdics fins a cadastres i registres de propietat, societats, accions i bons, títols de formació acadèmica i policia, etc. Això sí que suposaria una veritable digitalització. També permetria desenvolupar el sector de Insurtech, serveis d'assegurament pioners i tecnològics.

En general, la tecnologia blockchain, la del big data, i la de la intel·ligència artificial s'han d'abraçar com més aviat millor per poder realitzar una digitalització capdavantera. Això permetria establir una economia col·laborativa on tot es podria fer de forma descentralitzada, barata, segura, anònima, digital i ràpida. Des d'assegurances mutualistes automàtics fins a constitucions d'empreses passant per la compravenda d'immobles. Però és obvi que el govern d'Andorra mira cap a una altra banda.

Digitalització de la burocràcia administrativa

La digitalització a Andorra, de moment, es redueix bàsicament a certificats electrònics antiquats a la Seguretat Social i les Administracions Públiques, però en aquest sentit sí que s'està fent algunes millores. Per exemple, aquest any és el darrer que es realitza una edició en paper de les Pàgines Grogues, que a partir d'ara només estaran a la pàgina web paginesgrogues.ad.

Fora bromes, els bancs andorrans solen mostrar-se orgullosos per tenir un banc digitalitzat, però aquesta digitalització se sol reduir a una plataforma de client que funciona malament i on no es poden fer gairebé coses ja que el que és important i rellevant s'obté de forma presencial i després de molta insistència, tràmits burocràtics i un esforç titànic. Ídem amb les aplicacions bancàries, que resulten més una màscara de màrqueting amb poc contingut.

La digitalització és un tema candent al país, només cal buscar notícies relacionades del govern, però la veritat és que és un tema pendent. Actualment la burocràcia dels bancs com hem dit continua sent pesada en allò important: no es poden fer canvis i contractes importants, i òbviament tampoc obrir un compte bancari, distància. Passa el mateix amb les administracions públiques, que segueixen obstinades a fer-ho tot a paper i de forma presencial.

Com indiquem a la nostra pàgina sobre crear una empresa a Andorra, els tràmits per poder constituir una societat i obtenir el permís de residència i treball per compte propi andorrà demoren al voltant de 3 i 4 mesos, i es deu tant a la manca de digitalització a les administracions públiques i els seus tràmits a les seves diferents institucions com a la lentitud i la burocràcia en els tràmits bancaris.

Simplificació de procediments administratius

El Govern, ha aprovat la modificació del Reglament de la Llei de societats i de responsabilitat limitada, la modificació del Reglament del Registre de Dipòsit de Comptes, el Pla General de Comptabilitat, la modificació del Reglament de l'Impost sobre Societats així com la modificació de la presentació dels formularis declaratius de l'impost sobre societats i l'impost sobre la renda dels no residents fiscals (IRNR). L'objectiu d'aquestes és simplificar els procediments administratius de l'impost sobre societats, el dipòsit de comptes i l'enquesta d'activitats econòmiques.

El Govern d'Andorra ja va anunciar la voluntat fa uns mesos d'unificar la tramitació de l'Impost de Societats, el Dipòsit de Comptes i l'enquesta d'activitats econòmiques per maximitzar l'eficiència de l'Administració i minimitzar costos als administrats. Les modificacions aprovades permetran que aquests processos, que depenen de tres departaments diferents, suposadament es duguin a terme amb únic tràmit i serà l'Administració qui en faci la coordinació interna, simplificant la gestió i eliminant tràmits duplicats.

El crèdit de 8 milions per solucionar-ho

El dia 2 de Febrer, el Govern va aprovar la formalització del préstec de 8 milions d'euros provinents del Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB) per finançar la digitalització del país. Es tracta d'un préstec acordat a finals de l'any passat per les dues parts per digitalitzar l'Administració central i les empreses del país en allò que han anomenat la Transformació Digital d'Andorra. Es tracta d´un finançament a 19 anys amb un any de carència i un tipus d´interès d´un 0,78%.

Si bé l'efecte d'aquest crèdit i el bon ús dels fons encara s'ha de veure, cal recordar que la digitalització és un dels eixos principals del pla Horitzó 23 simplificat a H23, el pla i el full de ruta plantejats pel Govern durant la resta de la seva legislatura per recuperar Andorra de la crisi derivada de la pandèmia de covid. Segons els ministres, l'objectiu és ajudar a més sobretot les petites i mitjanes empreses (pimes) encara que també es poden acollir grans companyies.

En qualsevol cas i especialment en aquest sentit, és fàcil mantenir un estat de dubte sobre l'efecte que pugui tenir aquest pla. El motiu és que està previst que el programa empresarial es divideixi en tres fases, centrades a construir una plataforma d'assessorament digital sense cost per a les companyies, seguit d'un assessorament personalitzat amb subvencions a fons perdut i, finalment, de crèdits tous per implementar les solucions digitals. És a dir i grosso modo: a regalar els diners a amiguets per fer coses que són poc pràctiques, ineficients i no funcionen.

Es tractarà doncs, d'una institució inflada, allunyada de la realitat dels empresaris i els negocis que donarà un assessorament pèssim i bàsic sobre la tramitació de coses de les administracions públiques, obviant els problemes pràctics que té el país i les digitalitzacions REALS com les que hem esmentat anteriorment, la qual cosa és una llàstima. En qualsevol cas, a més es tracta ja del segon préstec que el Govern pacta amb el CEB després de convertir-se en membre el 26 de maig del 2020. El primer crèdit va ser de 12 milions d'euros, amb un finançament a 15 anys, i destinat a cobrir despeses de la crisi sanitària provocada pel coronavirus.

Finalment el 10 de Febrer d'aquest any 2022, el ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, s'ha reunit aquest dijous amb el governador del Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB), Carlo Monticelli, a la seu del CEB a París (França). Durant la trobada, Jover i Monticelli han signat el préstec de 8 milions d'euros del banc al Govern d'Andorra destinat a finançar part de les despeses contemplades a la implementació del programa de Transformació Digital d'Andorra, així que no hi ha marxa enrere.

en conclusió

El Govern i les institucions d'Andorra fan bé de preocupar-se de la digitalització del país, però estan prenent el camí equivocat: el camí de la política i el màrqueting buit. Es parla de digitalització sense saber de què es parla, simplement perquè és una paraula de moda i que té un toc innovador, sense saber realment què significa i què suposa. És exactament el mateix que fan quan parlen de R+D+i, Big Data, intel·ligència artificial, Indústria 4.0, tecnologia blockchain i la resta de vocabulari tecnològic.

D'altra banda, creuen que digitalitzar significa crear certificats antiquats en els quals la burocràcia per obtenir-los és més gran a la utilitat que ofereixen, muntar guinguetes per oferint assessorament de poca qualitat, dilapidar diners a fons perdut en coses poc pràctiques i ineficients i demanar préstecs per endeutar la població sense sentit, però no és així com funciona el sector tecnològic, que és completament caòtic i anàrquic.

Si s'utilitzessin aquests préstecs per ajudar els bancs a integrar-se definitivament de forma internacional i al model SEPA i oferir suport per prescindir del model de «comissions per tot» estaria molt millor emprat. També si es fes servir a realitzar acords amb les grans companyies tecnològiques (Google, Amazon, Apple) perquè els seus serveis s'ofereixin al país. Perquè eines com Stripe o PayPal estiguin disponibles a Andorra. Per minorar la burocràcia presencial dels bancs i automatitzar-ne els processos interns. Per obrir el sector de telecomunicacions a la competència internacional i desfer el monopoli d'Andorra Telecom.

A la fin, el que vol un emprenedor és que les coses siguin fàcils i clares, no que se'ls posin les coses difícils però que després hi hagi una guingueta dedicada a assessorar sobre el garbuix de complicacions que li suposa realitzar el seu negoci. Simplement es tracta de no molestar: oferir seguretat jurídica, legislació simple, entenedora i en tots els idiomes i flexibilitat a l'hora d'obtenir el que necessita per emprendre a un preu assequible.

El que vol un emprenedor és que quan necessiti un TPV se li atorgui immediatament, que pugui obrir comptes bancaris de forma telemàtica i online, que el KYC bancari sigui senzill, que pugui accedir a serveis de telecomunicacions estrangers i barats, que pugui fer pagaments, cobraments i operacions comercials amb el nombre més gran de persones possibles amb les eines més estandarditzades, que la Comptabilitat Nacional sigui simple, que no li canviïn les regles del joc cada dos per tres.

O també poder llogar o comprar un local sense perdre la majoria del capital que s'estava disposat a emprendre, i evitar que l'altra part dels seus ingressos siguin abonats a una seguretat social que no és segura ni és social (pels obvis problemes que té un sistema de pensions de repartiment). Lamentablement, totes aquestes coses no passaran perquè, segons sembla, les institucions andorranes, alienes als problemes reals de les pimes que tant esmenten, creuen que els negocis privats funcionen amb millor amb més política, però en realitat ho fan amb menys.

Deixa un comentari

Digitalització a Andorra: menys burocràcia?

Troba'ns a les xarxes

Sobre nosaltres

Andorra Insiders és una plataforma d'informació sobre Andorra gestionada per Abast Global, despatx professional andorrà d'assessorament de serveis legals, fiscals i comptables especialitzat en l'establiment de persones i negocis al Principat d'Andorra. Més informació aquí.

Comparteix a xarxes socials

Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en linkedin
Compartir en telegram
Compartir en whatsapp

Posts més recents