A Principat d'Andorra, com a la majoria dels països europeus i especialment als seus veïns Espanya i França, la crisi sanitària de la pandèmia de coronavirus covid-19 li ha enganxat bastant fort. No obstant això, anant un país molt dependent de l'turisme que aquests dos països li aportaven i després d'un any de brutals restriccions a la mobilitat ia les activitats permeses, la crisi econòmica serà més profunda i rellevant.
Per exemple, Andorra tenia el mes de juliol aproximadament 1300 desocupats, el nombre registrat d'atur més alt de la història de país. D'altra banda, l'any 2020 va tancar amb un dèficit calculat d'al voltant de 100 milions d'euros, fet que suposa al voltant de l'10% de l'PIB. Amb una previsió a més que el 2021 tanqui amb 65 milions més de dèficit públic, els comptes es tancarien amb un deute públic d'entre el 40% i el 45% de el PIB, en un país que procedeix d'aproximadament el 35%.
horitzó 2023
És per això que, ja des de Juliol de 2020, El govern encapçalat per Xavier Espot porta planejant l'execució d'un pla d'acció anomenat «Horitzó 23» (En referència a l'horitzó de l'any 2023) anomenat així perquè conformaria la forma d'actuació de govern durant la resta de la legislatura de l'Executiu, que acaba en 2023. El pla consta de 77 accions a realitzar i òbviament ha vingut propiciat pel nou escenari que ha plantejat la pandèmia.
Aquestes 77 accions van emmarcades en un total de 20 iniciatives, que al seu torn són de tres tipus que funcionen com els tres pilars de el pla: El de benestar i cohesió social, el d'economia i innovació, i el d'aliances pel canvi. L'objectiu, per la seva banda, és diversificar l'economia d'Andorra i convertir-la en un país resilient, sostenible i global amb una sèrie de projectes transversals però realistes amb retorn per a la ciutadania.
Actius i punts de millora de país
Una de les primeres coses que veiem en el pla és, en un intent d'exercici d'autocrítica per part de govern, plantejar els actius de valor que té Andorra que la fan atractiva i única, I d'altra aquells àmbits en què convindria millorar. Així, conclouen que els seus principals actius a protegir són el sistema de salut i protecció social, el model educatiu, la seguretat ciutadana, la singularitat històrica, l'entorn natural i la diversitat cultural.
D'altra banda els punts de millora que el govern considera són l'agilitat administrativa, les connexions, les fonts de finançament, la competitivitat i la diversificació d'activitats. Així doncs, en general els objectius són diversificar l'economia, apostar pels nous sectors innovadors, modernitzar i digitalitzar l'administració, reforçar les mesures mediambientals i millorar la cooperació internacional per millorar el finançament de l'estat i la imatge de país.
Tot això mantenint la protecció social i la seva sistema de salut pioner, El seu atractiu marc fiscal, els sectors econòmics tradicionals d'Andorra, les polítiques regionals i l'eficiència i racionalització de la despesa pública. Com veiem, en resum, aprofitar la crisi per aprofundir en la transformació ja iniciada pels governs anteriors que han fet d'Andorra el que és avui i que tant bé li han proporcionat.
L'estructura de el pla
Com ja hem indicat el pla s'organitza sobre tres pilars que conformen 20 iniciatives cadascuna amb diverses accions a realitzar fins 77. Doncs bé, a més de nomenar-les en el document també es classifiquen totes elles segons tres conseqüències positives:
- Impacte econòmic
- Impacte social
- Rapidesa de l'impacte
I també segons els diferents recursos requerits per a elles:
- recursos econòmics
- recursos humans
- recursos tecnològics
D'aquesta manera poden ordenar les accions a prendre segons la prioritat i segons les conseqüències positives / costos requerits per a cada acció. El nomenament de totes les accions de cada iniciativa supera amb escreix l'objectiu d'aquest article. No obstant això, anem a destacar algunes de les més interessants perquè puguin fer-se una idea millor de les intencions de govern andorrà.
Dues de les accions més rellevants d'aquest apartat són «avançar en la transició energètica incrementant la producció domèstica d'energia» i «Incentivar la inversió privada en habitatges per millorar l'eficiència energètica dels edificis», que posen de manifest la intenció de govern de posar el focus més aviat en el punt de consum (llars) que en el punt de generació per obtenir electricitat i energia netes i curoses amb el medi.
Una altra que és força rellevant és la intenció de no només fomentar el transport públic sinó intentar implementar un sistema gratuït, A l'estil del que s'ha realitzat a Estònia (Tallin, concretament). També volen millorar les utilitats de l'app mòbil MOU-T B (mou-te bé en català), Que permet ja consultar els itineraris, mapes, horaris i durada de el viatge en temps real, carregadors elèctrics públics, aparcaments, etc. i comprar bitllets d'autobús. El nou que volen implementar és poder pagar el pàrquing a través d'ella i poder consultar les estacions de les bicis elèctriques i pagar a través d'elles o carregar la targeta de Cicland.
Pel que fa a biodiversitat i qualitat de vida pretenen incentivar la producció agrària i ramadera certificada i ecològica i reforçar les actuacions per al benestar animal i la preservació de la biodiversitat, així com dels paisatges culturals i rurals. També volen fomentar el consum local entre la població i promocionar Andorra com un bon destí per a esportistes professionals i federacions i ajustar les subvencions a entitats esportives segons els resultats obtinguts.
Pel que fa als temes socials, el primer destacable és el desplegament de programes per protegir i ajudar a nens, ancians i discapacitats i el segon adaptar el mercat de treball i polítiques laborals a l'esquema post-COVID buscant crear llocs de treball en el sector privat. I en sanitat invertir en infraestructures, adaptar el sistema a l'escenari post covid, Digitalitzar i fer-ho preventiu, predictiu i personalitzat, i implantar tecnologies de detecció de contagis per al sector turístic.
Economia i innovació
Pel que fa a l'economia, la primera mesura a destacar és la intenció de govern de crear una zona franca per a certs models de negoci innovadors, i posen d'exemple el comerç electrònic. en nostre article sobre els emprenedors digitals esmentem que Andorra és una bona destinació per a aquest tipus d'empreses, però això és sempre que el model de negoci sigui de «comissionistes»: el client paga a l'proveïdor i el proveïdor emet factura tant a el client com a l'e-commerce, i es s'ocupa de tota la logística requerida.
No obstant això, quan el model de negoci es tracta d'una triangulació de compravenda, la cosa es torna més complexa ja que d'una banda és l'e-commerce el que ven i l'operació es realitza en el lloc de destí de la venda, i d'altra banda sol ser l'e-commerce l'encarregat de l'management de l'estoc i la logística, havent de fer importacions i exportacions que fan que Andorra deixi de ser interessant i atractiva per a ells com jurisdicció. Aquesta acció ben implementada resoldria aquesta qüestió i atrauria més negocis d'aquest tipus.
Una altra mesura similar a aquesta i en la nostra opinió complementària a la mateixa és el estudi de construir un parc tecnològic dedicat a sectors específics (Digital, salut, biotech) amb iniciatives publico-privades d'innovació i desenvolupament i buscant atreure inversió d'aquests sectors. Aquesta mesura no obstant això requereix d'una inversió en infraestructura i en procediments jurídics enorme, amb la qual cosa és molt probable que sigui més aviat per al llarg termini. Creiem també que s'hauran fixat a Liechtenstein per a l'estudi d'aquesta acció.
La tercera mesura molt important és la simplificació de la burocràcia per a la creació d'empreses. Com vam comentar aquí, Actualment crear una societat a Andorra requereix un període de dos a tres mesos i la tramitació física de gairebé tota la documentació, cosa que encareix el procés i ho fa ineficient i més difícil de gestionar fins i tot per la pròpia administració. Simplificant el procés i digitalizándolo amb un model semblant a l'estonià el Principat seria un autèntic imant de negocis i societats de tota mena. A més, volen reduir els criteris d'atorgament de residència per a professionals o persones sense activitat econòmica.
Tot seguit hi ha una sèrie de mesures orientades a la formació i atracció d'emprenedors: Formacions, assessorament individualitzat per a certes empreses, ajudes públiques o acompanyament institucional o millorar els espais de coworking i implantar un sistema de co-living per a emprenedors i nòmades digitals interessats. Com veiem es tracta en general construir un ambient emprenedor i un espai d'innovació en els sectors digitals, de farmàcia i laboratori i de salut i biotecnologia.
Finalment es plantegen accions per millorar l'activitat turística: Estudiar la ubicació per a un Heliport Nacional i potenciar l'aeroport d'Andorra-la Seu per a línies de vols regulars, estudiar el desenvolupament d'una connexió ferroviària transpirinenca, buscar un turisme de proximitat oferint muntanya, cultura, esports, seguretat i salut, posant enfocament en el patrimoni gastronòmic i productes agrícoles i artesans d'Andorra i organitzar esdeveniments esportius i culturals de gran rellevància al país.
Aliances i cooperació internacional
L'últim bloc el comprèn les accions de política exterior relacionades amb les aliances internacionals que permetin obrir Andorra a nous mercats i diversificar-la. En aquest sentit, el primer que remarca el pla és la necessitat de modernitzar l'Administració i fer una «transformació digital», Especialment pel que fa a l'activitat econòmica. En aquest sentit buscaran també prioritzar i incentivar projectes tant públics com privats de digitalització de el teixit empresarial i col·laborar amb Andorra Telecom per digitalitzar el país.
després esmenten accions destinades a reforçar els punts febles que té l'estat: Fer un Pacte d'Estat per a la sostenibilitat de el sistema de pensions i posar mesures per corregir el seu dèficit futur esperat, reestructurar el deute públic i buscar fonts de finançament com el FMI (a què es van adherir a l'octubre de l'any passat), Emetre bons verds o imposar una taxa turística finalista per monetitzar a nivell estatal aquest sector d'una manera més rotunda.
En matèria de col·laboració internacional proposen aprofundir en projectes de col·laboració amb Espanya i França, incloure elements de el patrimoni andorrà a les llistes de la UNESCO i millorar encara més les relacions amb la UE per tal de fer un acord d'associació que permeti el Principat accedir a el mercat de la unió després d'un referèndum vinculant per votar la seva aprovació. També proposen capitalitzar la pertinença d'Andorra a la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB).
Finalment pel que fa a la eficiència i racionalització de la despesa pública, Més tenint en compte que algunes de les accions que es proposen requereixen ja de bastants recursos públics, és posposar inversions públiques previstes a causa de la crisi de l'covid, optimitzar el manteniment de les infraestructures públiques i aprofitar les seves economies d'escala i racionalitzar els recursos de l' transport sanitari.
