Última actualització: juny de 2026
📊 Dades clau (2025–2026)
- Eleccions CASS 2026: participació >65 % del cens laboral (CASS, 2026)
- Cotització CASS treballador: 6,5 % salari brut; ocupador: 15,5 % (CASS, 2026)
- Pensió mitjana contributiva Andorra: ~1.200 €/mes (CASS, 2025)
- Afiliats actius CASS: ~50.000 cotitzants (CASS, 2025)
- Reserves CASS: equivalents a >4 anys de prestacions actuals (informe actuarial 2024)
Què és CASS d'Andorra i per què és vital per als residents estrangers?
Si estàs pensant a fer el pas i traslladar-te al Principat, hi ha unes sigles que escoltaràs gairebé diàriament des del moment en què trepitges el país: la CASS. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (comunament coneguda com la CASS Andorra) és l'organisme públic central que gestiona de manera unificada la sanitat, les baixes mèdiques i les jubilacions al país. A diferència d'altres països europeus on la gestió mèdica i de pensions està fragmentada, aquí tot passa per una única i important finestreta.
Per a qualsevol estranger que decideixi establir-se al país, ja sigui per obrir una empresa, esdevenir un dels molts autònoms a Andorra o simplement per treballar a Andorra per compte d'altri, comprendre el funcionament de la CASS no és una opció, sinó una necessitat absoluta. De la seva gestió correcta depenen la cobertura de les teves visites mèdiques, les receptes de farmàcia i, per descomptat, la teva futura jubilació.
Aquest organisme no està dirigit únicament per tecnòcrates designats a dit. La CASS compta amb un Consell d'Administració on els mateixos cotitzants tenen veu i vot a través de representants electes. Precisament ahir, 17 de juny del 2026, es van celebrar les eleccions per renovar aquest consell d'administració, un esdeveniment clau que definirà el rumb de la Seguretat Social d'Andorra durant els propers anys i que tindrà un impacte directe a la butxaca i els drets de tots els residents.
Resultats de les eleccions CASS 2026: Qui són els nous representants?
Les eleccions al Consell d'Administració de la CASS aquest any han deixat les coses clares i han configurat un mapa de representació molt definit per als propers quatre anys. El procés electoral divideix els cotitzants en tres col·legis o sectors molt diferenciats: els autònoms/empresaris, els assalariats i els pensionistes. Així han quedat configurats els lideratges després del recompte de vots:
El col·legi d'empresaris i autònoms: Victòria contundent de Daniel Armengol
Per a la comunitat de professionals independents, nòmades digitals i empresaris, aquesta era la votació més vigilada. La candidatura encapçalada per Daniel Armengol (al costat de Francesc Pallàs com a suplent) ha aconseguit una victòria incontestable. Van aconseguir un total de 1.038 vots, cosa que representa un aclaparador 61,02% del total dels sufragis emesos al seu sector.
Les llistes competidores van quedar molt enrere: la candidatura de Manuel Carranza i Óscar Enrique Becerra va sumar 328 vots (19,28%), mentre que l'opció d'Alex Llige i Alex Ballesta es va quedar al tercer lloc amb 279 vots (16,40%). La victòria d'Armengol li atorga un mandat fort per defensar les postures dels treballadors per compte propi al consell.
El col·legi d'assalariats: Salustià Chato i Montserrat Martínez representaran el motor laboral
Aquest sector, que engloba totes les persones que han vingut a treballar a Andorra de manera assalariada, elegia dos representants per al Consell d'Administració. Els llocs en joc han estat per Salustià Chato i l'experimentada Montserrat Martínez.
- Salustià Xat: Es va alçar com el candidat preferit dels treballadors per compte d'altri amb 376 vots (un 17,961 TP3T del total).
- Montserrat Martínez: Va obtenir la segona posició amb 321 vots (15,33%). La seva reelecció és especialment significativa, ja que revalida la seva presència al màxim òrgan de govern de l'entitat, garantint una línia de continuïtat en la defensa dels drets dels treballadors.
La resta dels vots es van distribuir entre altres candidatures competitives com les de Mercè Avellanet (14,76%), Miquel Àngel Adran (14,04%), Anna Maria Carrion (12,32%), Ramon Pedrosa (11,13%) i Maria Neus Cervera.
El col·legi de pensionistes: Pere Canturri s'imposa en una votació disputada
Al sector dedicat a vigilar la sostenibilitat de les pensions a Andorra, el candidat Pere Canturri (amb Maria Armengol de suplent) es va emportar la victòria en ser la llista més votada amb 453 sufragis, sumant el 28,47% dels vots emesos. S'ha imposat a la llista de Florenci Pla i Sílvia Ortega, que s'ha quedat molt a prop amb 394 vots (24,76%), ia la candidatura de Lluís Ramon Samper i Rosa Alcobé, que ha aconseguit 325 vots (20,43%).
La baixa participació electoral: Un repte crònic per a la Seguretat Social d'Andorra
Tot i l'enorme transcendència d'aquestes eleccions, els resultats han tornat a posar de manifest un problema estructural que preocupa tant les autoritats com els analistes polítics: el desinterès generalitzat dels cotitzants a l'hora d'anar a les urnes de la CASS.
La jornada electoral va tancar amb una participació global de tot just el 6,03% sobre un cens total de 89.325 persones amb dret a vot. Això es tradueix que únicament es van emetre 5.386 vots vàlids i van deixar la xifra d'abstenció en un preocupant 93,97%.
Si analitzem la participació de forma desglossada per sectors, podem veure quins col·lectius es mostren més actius en la presa de decisions:
- Empresaris i autònoms: Van registrar la mobilització més gran, amb una participació del 7,83%.
- Pensionistes: Van seguir de prop amb un 7,74% de participació, demostrant una alta preocupació pel futur de les prestacions.
- Assalariats: Van ser els menys actius, registrant una participació de tan sols el 4,45%, tot i representar el grup més nombrós del cens.
Aquesta desconnexió amb les urnes sol ser especialment pronunciada dins de la comunitat de residents estrangers que viuen al Principat. Molts dels nous professionals que arriben per establir-se com autònoms a Andorra o per treballar en projectes tecnològics i turístics no senten aquest procés com una cosa pròpia. En molts casos, això és degut a la manca d'informació en els seus idiomes nadius, al desconeixement que els residents estrangers amb permís de treball tenen ple dret a vot en aquests comicis, o simplement a la percepció que la burocràcia andorrana funciona de forma automàtica sense necessitat de la seva intervenció directa.
Com afecta la gestió de la CASS els professionals que es muden a Andorra?
No et deixis enganyar per les xifres de baixa participació: el que es debat i es decideix al Consell d'Administració de la CASS Andorra afecta directament el teu dia a dia i la teva planificació financera si resideixes al Principat.
La fixació de les cotitzacions per a autònoms
Per als milers d'emprenedors digitals, consultors i creadors de contingut que decideixen fixar-ne la residència i convertir-se en autònoms a Andorra, la quota mensual de la CASS és un dels costos fixos més rellevants. El Consell d‟Administració té un pes decisiu al‟hora de proposar modificacions sobre els percentatges de cotització, els trams d‟ingressos reals i les possibles bonificacions per a nous emprenedors. La contundent victòria de Daniel Armengol marca una línia que buscarà defensar una cotització més flexible i ajustada als ingressos reals dels professionals independents davant de possibles increments de taxes.
El sistema de copagament sanitari andorrà
Andorra compta amb un dels millors sistemes sanitaris del món, basat en un model de copagament molt eficient gestionat per la Seguretat Social d'Andorra. Per norma general, quan acudeixes a una consulta mèdica o especialista sota el sistema de la CASS:
- La CASS et torna directament el 75% del cost total de la consulta o tractament mèdic general.
- En cas d'hospitalitzacions o intervencions quirúrgiques, el reemborsament de la CASS puja fins al 90% de les despeses.
- Hi ha règims especials de cobertura de fins al 100% per a patologies cròniques o de llarga durada.
Les decisions del consell electe influeixen directament en l'ampliació de les tarifes de reemborsament, la inclusió de nous tractaments mèdics a la cartera de serveis públics i l'agilitació dels tràmits de retorn de diners, que actualment es realitzen de forma molt ràpida mitjançant transferència bancària.
El gran debat de les pensions del futur
Un altre dels grans reptes a què s'enfrontarà el nou equip és garantir la sostenibilitat de les pensions a Andorra. Amb una població que envelleix i un flux constant de nous residents que canvien la demografia del país, el Consell d'Administració haurà de prendre decisions complexes per assegurar que el fons de reserva de jubilació continuï sent solvent a llarg termini sense que això impliqui una pujada asfixiant dels impostos o de les quotes mensuals dels treballadors actius.
Conclusió i recomanacions per a nous residents al Principat
Les eleccions de la CASS del juny del 2026 han definit les cares dels qui gestionaran i vigilaran els fons de la nostra salut i jubilació en els propers anys. Figures com Daniel Armengol per als autònoms i la continuïtat de Montserrat Martínez per als assalariats asseguren que l'organisme tingui veus experimentades disposades a afrontar reptes tan importants com la digitalització total dels tràmits mèdics i la reforma de les quotes de cotització.
Com a recomanació final, si acabes d'arribar a Andorra o planejeu la vostra mudança, no deixeu les gestions de la CASS per al final. Assegureu-vos de registrar-vos correctament, tramitar la vostra targeta sanitària andorrana i mantenir al dia les vostres obligacions contributives. Entendre els teus drets de salut i jubilació a la teva nova llar és el primer pas per gaudir d'una vida tranquil·la i protegida al cor dels Pirineus.
Si estàs planejant el teu trasllat a Andorra com a autònom o empresari i necessites entendre com optimitzar la cotització a la CASS i complir amb la normativa local, posa't en contacte amb els nostres assessors fiscals i legals especialitzats per rebre un pla a la teva mida.



