En aquest article abordarem la història de per què Andorra no és un paradís fiscal: el seu procés de més de 10 anys dobertura econòmica i jurídica internacional, la seva modernització i la seva decidida aposta per atraure innovació i capital estranger. I és que encara que els YouTubers es mudin al país pels seus baixos impostos comparat amb Espanya, el Principat ja no ho és, a diferència de fa uns anys.
Andorra com a paradís fiscal
Per entendre per què Andorra va deixar de ser un paradís fiscal cal saber una mica de la seva història. La veritat és que aquest país ha estat feudal o quasi feudal fins fa pràcticament res, i estava basat en unes lleis tradicionals. No obstant això, des de l'última part del segle XX el Principat ha estat un país bastant destacat al món malgrat la seva condició. Per exemple, als anys hippies de 1960, en plena escalada militar i atòmica de la Guerra Freda, als Estats Units es lloava la llarga tradició de pau, neutralitat i desmilitarització del Principat pirinenc.
El motiu era que Andorra es gastava cada any 4 dòlars amb 90 centaus en armament i, al contrari que altres països més grans, era un país segur. Aleshores el país sí que era un paradís fiscal per a Espanya i França, i sobrevivia dels serveis financers que atorgava com a refugi als capitals sortits de l'exterior i del contraban de productes sense impostos directes aplicats, especialment de tabac.
En aquesta dècada, a més, els andorrans van experimentar un augment enorme en la seva qualitat de vida gràcies al comerç (afavorit per la condició de paradís fiscal i el contraban) i es va començar a desenvolupar el turisme amb les primeres instal·lacions esportives per a la pràctica de l'esquí. La necessitat de mà d'obra produïda per l'èxit econòmic va provocar una forta immigració procedent d'Espanya i, menys, de Portugal, que acabaria superant en nombre la població nacional.
No obstant això, no va ser fins 1993 quan Andorra va ser un règim democràtic i no feudal. Aquell any es va aprovar en referèndum la primera Constitució escrita de la seva història, que va crear un sistema de govern parlamentari de tall modern i el 28 de juliol d'aquell mateix any, Andorra va entrar com a membre de ple dret a l'Organització de les Nacions Unides.
Tot i l'expansió econòmica i demogràfica (de població no nacional) sense cessament d'Andorra des dels seixanta, Andorra sempre va mantenir una restricció especial a la nacionalitat així com una discriminació latent cap als no nacionals. Aquestes limitacions en els drets bàsics dels residents andorrans van ser criticades pel seu caràcter discriminatori i el seu anacronisme i van constituir l'obstacle més gran per a l'estabilitat interna i el benestar social del país.
Als residents només se'ls denegava el dret al vot i la participació política. També tenien restringida la seva participació als sindicats, i no podien ser presidents duna empresa privada ni disposar de més del 33% del capital social duna societat. És un fet que s'ho podia permetre, ja que la condició de paradís fiscal amb una economia florent i trànsit comercial i de contraban i el recent turisme establert era més que suficient per atreure residents estrangers.
Per tant sí, en aquella època fins a principis del segle XXI Andorra es nodria del refugi de capitals opacs i il·lícits i del contraban de productes com el tabac, i era ignorada per pràcticament tota la comunitat internacional.
Un petit cop
Aquest paradís situat entre França i Espanya, però, no era perfecte. Amb una economia concentrada, proteccionista i molt influenciada pels seus països veïns, Andorra va patir la crisi econòmica mundial i l'espanyola en particular. Van tenir la seva bombolla i posterior punxada al mercat immobiliari i tots els sectors econòmics van ser colpejats amb més o menys duresa, encara que els seus tres cavalls més importants, el sector financer, el comerç i el turisme van aguantar.
El cas és que ja feia anys que al Principat van entendre que havia de prendre mesures i que ser un paradís fiscal opac potser era contraproduent, i van emprendre un camí de reformes per iniciar una nova i més pròspera era. Andorra ja no tornaria a ser la mateixa i els seus canvis segueixen desenvolupant-se encara avui dia, avançant a la diversificació econòmica i obrint les portes a aquest món cada vegada més globalitzat.
Andorra deixa de ser paradís fiscal
La primera mesura adoptada en aquest sentit va ser la cordo d'intercanvi d'informació fiscal amb Espanya, signat el 2010. L'acord va permetre a la fi de l'any sortir de la llista de paradisos fiscals d'Espanya. Aquest any també són aprovats els impostos sobre renda d'activitats econòmiques (IAE), sobre renda de no residents fiscals (IRNR) i sobre societats (IS). Andorra va saber per primera vegada què eren els impostos de debò.
A l'any següent Andorra va tancar un acord pel qual des de 2011 està fora de la llista negra dels paradisos fiscals que elabora l'OCDE i des de 2012 de la llista grisa, en part obligats per les circumstàncies de la crisi mundial i van signar l'Acord Monetari amb la Unió Europea per establir el euro com a moneda oficial al país dels Pirineus i apropar així posicions.
El 2012 es realitza un únic avenç en aquest sentit, però potser el més poderós de tots, especialment pel que fa a obertura econòmica. Andorra una promulga una nova llei d'Inversions Estrangeres per atraure inversió forana i diversificar-ne l'economia. Aquesta mesura liberalitza en gran mesura la inversió al país a no nacionals, limitant enormement la discriminació històrica que havien patit.
Amb aquesta reforma s'aixeca la limitació a les empreses amb més del 50% de capital estranger, acabant així amb la figura típicament andorrana del «prestanoms» (prestanoms), que és com es coneixia als testaferros amb què s'ha sortejat durant anys la restricció a la inversió forana. A més es liberalitza l'exercici dels professionals liberals per als no nacionals. D'aquesta manera molta gent comença a mudar-se a Andorra a través d'un dels permisos de residència andorrans.
Des de llavors, qualsevol pot crear una empresa al Principat amb capital 100% estranger i viure al país com a empresari.
Seguint la línia de temps, durant 2013 i 2014 Andorra presa una sèrie de decisions encarades cap a la seva homologació amb Europa.. Ja al gener de 2013 entra en vigor el primer IVA d'Andorra, l'IGI (impost general indirecte). Tot seguit a l'octubre acorda establir mesures fiscals equivalents a les de la UE, i al novembre signa un conveni d'assistència mútua en matèria fiscal amb l'OCDE. Finalment a l'abril de 2014 aprova l'impost sobre la renda de persones físiques.
El cas de la BPA (Banca Privada d'Andorra)
Tot seguia el seu curs per al 2015, i el Principat va signar al gener amb Espanya un conveni de no doble imposició. El problema va ser durant el març d'aquest any, el departament Antifrau (Fiassen) del Tresor dels Estats Unit va acusar la Banca Privada d'Andorra (BPA), un dels majors bancs de país i amb capital 100% andorrà, de blanqueig de capitals, la qual cosa va tacar la imatge d'Andorra que buscava no ser considerat paradís fiscal.
L'amenaça d'EUA de tallar tota relació financera amb el banc va fer que ni corresponsals ni altres entitats volguessin relacionar-se i amb ell. Quan, als poques hores, la seva operativa va col·lapsar, va ser intervingut. Com van dir els dirigents de govern andorrà, BPA va morir aquest dia, i gairebé es porta amb si tot el sector financer andorrà, que en aquells dies significava el 24% de PIB (ara és menor).
Després d'això, el Govern d'Andorra va traslladar el cas a la Fiscalia i al l'Institut Andorrà de Finances (INAF), que va clausurar el BPA, i va procedir a transmetre els seus actius saludables a un altre banc. Aquest banc, Vall Banc, va entrar en subhasta i la va adquirir un fons nord-americà. A més, Andorra va anticipar l'adopció de la normativa europea de resolució d'entitats i encarregar una auditoria a Poc per separar els clients sospitosos.
No entrarem més en detall sobre aquest cas, però la qüestió és que tot i que les resolucions van ser contundents i el Fiassen va acabar retirant la seva acusació, la imatge d'Andorra va acabar greument danyada, I més encara després dels rumors i prejudicis de contraban. En paraules de ministre d'Exteriors d'antany: A Andorra, no ens hem d'enganyar, tenim un problema d'imatge. O no ens coneixen, o desgraciadament ens coneixen pel passat.
Un problema d'imatge
Això, per descomptat, va tenir la seva part bona i la seva part dolenta. Perquè, ¿com solucionar un problema d'imatge, opacitat i corrupció després d'aplicar les mesures pertinents?, amb una política de transparència, de vigilància i d'integració en l'entorn europeu. Diguem que Andorra estava lluitant per treure aquesta molesta etiqueta de paradís fiscal però no li estava sortint bé.
A més, no només era un problema de finançament a perdre la banca andorrana credibilitat, sinó que reduir els resultats de l'obertura a la inversió estrangera perquè els bancs es van tornar molt estrictes, lents i previnguts a l'hora d'obrir comptes bancaris a empreses.
I sent un país que té unes finances públiques equilibrades, deute a nivells raonables, que mereix reconeixement de les agències de ràting després danys de crisi, i després de les forço en matèria fiscal amb els convenis de doble imposició amb França o Espanya seguia tacat socialment. Això va accelerar brutalment un procés de reformes que el país necessitava per encaixar en el món actual.
Fi del secret bancari a Andorra
Així doncs, en el legislatiu es van posar mans a l'obra. Al novembre d'aquest mateix any, Andorra va rubricar amb la UE la corda per a l'intercanvi automàtic d'informació fiscal que ja havia elaborat amb els seus països veïns anteriorment, i en 2016 va entrar en vigor el conveni de no doble imposició amb Espanya.
Després de tancar el cas BPA amb la venda dels seus actius a un fons nord-americà, Andorra va eliminar per complet el secret bancari al gener de 2017. Des de llavors, les cinc entitats bancàries han estat obligades a recopilar la informació de tots els seus clients, que hauran de compartir-la amb Espanya i la resta de països amb els quals hi ha acords.
Seguidament es va començar a negociar un acord amb la UE per accedir al seu mercat i internacionalitzar-se, es van iniciar els tràmits per a l'adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI), es va tipificar per primera vegada el delicte fiscal, es va promulgar una nova llei de blanqueig de capitals i finançament de terrorisme, i una nova llei d'assegurances, entre altres normatives de caràcter tributari i financer.
Aquestes mesures van generar els seus resultats en 2018, quan després dunes reformes en la llei de l'Impost de Societats per a modificar i suprimir algunes bonificacions, els ministres d'economia i Finances de la Unió Europea (decorin) van acordar que Andorra deixi definitivament la llista grisa de paradisos fiscals, considerant que el país compta amb una jurisdicció cooperant en matèria fiscal.
En aquest mateix any, es va redactar una reforma laboral i sindical en profunditat, allargant les baixes de maternitat, reduint la indemnització per acomiadament i regulant el dret a vaga.
Conclusió i resultats
Els resultats de les reformes estan sent bastant positius, el que impulsa noves mesures en aquesta direcció. Una població i PIB en constant creixement, amb més de 9.000 empreses establertes i en augment, un sistema bancari modern i uns comptes públics solvents se sumen a l molt bon sistema sanitari, molt atractiu marc fiscal o reformes mediambientals de calat per fer de Principat un país nou.
Andorra porta més duna dècada intentant modernitzar-se i adaptar-se a aquest món connectat, canviant i globalitzat. Amb els seus més i els seus menys, ha aconseguit dur a terme una sèrie de reformes que han canviat el país completament. Es troba ara mateix en aquesta fase d'adaptació tan estranya, costant-li acostumar-se a exposar-se al món després de tant de temps en l'obscurantisme proteccionista i la l'aïllacionisme.
Si aconsegueix el seu objectiu, i és un fet que ho està aconseguint de moment de mica en mica, es podrà convertir en una societat plenament oberta a l'estranger (amb llibertat de moviment de capitals, persones i mercaderies), homologada, respectada i valorada internacionalment, i amb un marc fiscal i jurídic dels més atractius de món. Una combinació explosiva per a l'èxit i la prosperitat.
Actualment el país continua desenvolupant les seves polítiques a l'anomenat Pla Horitzó 23 que detallem aquí, dins del qual s'inclou per exemple la construcció del centre d'immunologia de Grifols o un procés de digitalització massiu encara que poc útil i malbaratador. També és molt destacada la posada en marxa del aeroport de La Seu d'Urgell per atraure més turistes.
A Abast creiem que ara és un moment esplèndid per apostar o invertir a Andorra, per això som aquí, ferms. Ara és el seu torn per prendre aquesta decisió. En cas de decidir afirmativament, estarem encantats d'ajudar en tots els aspectes respecte al seu establiment al país. Podeu contactar-nos i explicar-nos el vostre cas prement aquí. Rebreu informació detallada del que us podem oferir personalitzant-lo a la vostra situació.
